L’art dels presos dialoga amb Barceló, Guinovart i Saura

Barcelona¿Es pot organitzar una exposició artística amb una tesi profundament crítica i que alhora fugi dels clixés per donar visibilitat a l’art que fan els interns dels centres penitenciaris i a la feina dels monitors artístics a les presons? Doncs sí. Així és Bàlsam i fuga. La creació artística en la institució penitenciària, l’exposició comissariada per Mery Cuesta que es pot visitar al CaixaForum de Barcelona fins al 17 de gener. Després de quatre anys de feina, Cuesta ha culminat una mostra que fa dialogar obres de la col·lecció d’art contemporani de la Fundació Bancària La Caixa amb les creacions d’interns de diferents centres penitenciaris catalans. Així, quadres de Barceló, Guinovart i Saura que no són fàcils de veure comparteixen espai amb obres “seleccionades pel caràcter simbòlic i expressiu i que revelen una manera de viure dins de la institució”, explica Cuesta.

“Combinar obres procedents de dues institucions, l’artística i la penitenciària, dispara una lectura oberta sobre els contextos institucionals”, diu Cuesta. De fet, el recorregut de l’exposició està articulat com “un passeig per les estances de la institució”, la qual cosa permet agrupar temàticament les obres a l’entrada, el taller, el pati, els cubicles, l’espai simbòlic de l’escapisme i la sortida. Cuesta pren com a motor teòric els assajos Vigilar i castigar. El naixement de la presó, de Michel Foucault, i Internats, d’Erving Goffman, però aconsegueix que el dispositiu teòric no amagui l’impacte artístic del material exposat.

Com diu un dels textos de la mostra, l’entrada a l’edifici comporta “el desposseïment de tot allò que connecta el nouvingut amb la seva vida anterior”. Tanmateix, a la presó hi ha vida i “experiències de creixement personal en un entorn de falta de llibertat”, segons assenyala Amand Calderó, director general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat. “És important que es conegui a l’exterior el que fan els centres penitenciaris, i quines eines acompanyen els processos de reinserció de persones”, diu Calderó. El Raúl, que compleix condemna a Quatre Camins, explica que a la presó es relacionen “a través de les pors més primàries”. “És un món fosc, però també hi ha llum. I també es pot crear a partir de la naturalitat, no de la maldat”.

Una de les eines que contribueixen a aquest canvi són els tallers artístics, que com recorda el Raúl “funcionen quan hi ha un monitor”. Cuesta ha treballat amb ells per seleccionar les obres de Bàlsam i fuga, una mostra que ella descriu com a “humanística”. “És un efecte que té mala premsa, però no hem de renunciar a l’efecte positiu que exerceix l’art”, diu Cuesta.

Imatges simbòliques

Les obres sorgides dels tallers dels centres penitenciaris reflecteixen “l’univers simbòlic de la presó”. “Hi apareixen ocells, vaixells, rellotges. Les feres les fan servir per identificar-les amb els funcionaris, i l’ou com a símbol de refugi. També hi ha interns que retraten la cel·la com un estudi d’artista. I la mare emergeix com a figura fonamental”, explica Cuesta, que durant la preparació de l’exposició ha advertit que la majoria d’obres són figuratives. A la mostra només hi ha una obra abstracta feta a la presó, Reflexiones, de J.L. Moreno Martínez, un intern de la Model. Cuesta la fa dialogar amb Nus vertical, d’Hernández Pijoan.

Bàlsam i fuga evita conscientment el fetitxisme carcerari, que només està present en un mur que aplega retrats de Camarón. “És un element d’una cultura quinqui molt estilitzada”, afirma Cuesta.