L’art reparador de Kader Attia rep el premi Joan Miró
Amb els seus treballs Attia analitza les seqüeles psíquiques i personals dels “ferits de la història”
Barcelona“Estic convençut de la raó i la fe que tinc dipositada en l’emoció i en la poesia”, afirma l’artista francoalgerià Kader Attia, el guanyador del sisè premi Joan Miró, que es va fer públic ahir. Amb les seves obres, Attia, que es va formar entre Algèria i els suburbis de París, vol aconseguir una “reapropiació del camp de l’emoció” i que l’espai públic torni a ser un lloc de catarsi col·lectiva, i posa com a exemple el Maig del 68. Aleshores filòsofs com Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir i Michel Foucault van sortir al carrer i es van involucrar en els debats, i, en canvi, els anys 80 i 90 van ser dècades d’un “abandonament de l’emoció”. “L’art com a procés creatiu i polític pot ser una eina per obrir una mica els ulls als humans”, subratlla. En l’obra de Kader Attia són centrals els efectes del colonialisme i el concepte de reparació: “Es podria considerar que quan alguna cosa es trenca només cal tornar a col·locar les peces, però la reparació no està relacionada únicament amb el control”. En aquest sentit, amb els seus treballs Attia analitza les seqüeles psíquiques i personals dels “ferits de la història”. “La història que el colonialisme va arribar després de l’esclavitud ha fet que ens n’hagi arribat una imatge menys greu”, critica. Al marge de la reparació i de recuperar l’emoció, Attia reivindica el poder de dialogar: “Sense diàleg no evolucionarem”, afirma.
El premi Joan Miró és una iniciativa de la fundació de l’artista i l’Obra Social La Caixa, que aporta els 70.000 euros de la dotació del premi, i té caràcter biennal. L’objectiu dels organitzadors és donar un impuls a artistes que es troben a la meitat de la seva carrera: el guardó també inclou una exposició monogràfica a la fundació l’any següent a l’anunci del premi, i que en el cas d’Attia inclourà obra nova. Per al jurat, Attia mereix el guardó per “l’amplitud de la seva investigació” i per “l’enfocament audaç i sincrètic de l’impacte i els efectes persistents del colonialisme”. “El compromís apassionat d’Attia amb el seu temps i amb el destí compartit de la humanitat té vincles estrets amb la participació de Joan Miró en els episodis crítics que van marcar la seva generació”, diu també l’acta. Els guanyadors de les passades edicions del premi van ser Olafur Eliasson, Pipilotti Rist, Mona Hatoum, Roni Horn i Ignasi Aballí.
