Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

L'any que Oberon va guanyar cent mil euros treballant

Oberon, el nom obliga, es dedica al teatre. És actor. Un actor amb sort. Divendres va convidar els seus germans al seu quatre-cents i escaig aniversari. Estava content perquè havia estat un bon any: dues grans produccions de Somni d'una nit d'estiu amb molts bolos, un paper en una sèrie inacabable sobre el bosc d'Arden i un paper petit, però molt ben pagat, en una megaproducció nord-americana sobre els personatges de Shakespeare. Si fa o no fa, calculava, uns ingressos de 100.000 euros, aquell any.

A la trobada de germans va exposar la seva bona sort, però l'alegria es va esvair i es va convertir en escepticisme primer i en depressió després quan el Mateu (sant patró de la banca, els agents de canvi i borsa i dels recaptadors d'impostors), de professió broker, li va explicar que treballava per als altres, per a aquesta cosa difusa que es diu estat.

-Què vols dir?

-Mira, has guanyat cent mil euros aquest any en una feina que, a més, no saps si tindràs l'any que ve. I quan vingui l'enviat del rei Joan Sense Terra, el senyor de Nottingham (Robin Hood), li pagaràs una mitjana del 36% del total i fins i tot un 45% d'una part. El que et deia, treballes per als altres. Per al rei, i la resta.

-I tu no pagues? -va preguntar Oberon, desconcertat.

-Esclar que sí. Compleixo escrupolosament les meves obligacions fiscals. Però posem que comprant i venent accions jo he guanyat els cent mil euros que tu has guanyat treballant, per tant, jo només pagaré el 18% dels beneficis. I tot legal, eh.

Aleshores va arribar el tercer germà. Com sempre, tard. El Dimas va tenir un cop de sort als anys noranta i en va treure un grapat de milions. Ara vivia dels interessos i es dedicava a aficions com la taxidèrmia.

-De què parleu?

-Del ruc del nostre germà.

-Què passa? Tu també ets dels que paguen poc, però tot ho fa legal?

-Net com una patena. Sóc un bon ciutadà i un contribuent modèlic. Si guanyo cent mil euros amb els interessos del que tinc als bancs, aquests són els que declaro. I em costa el 21%. És prou, no?

-No entenc res -va dir Oberon-. I això ho ha disposat el rei Claudi (Hamlet), Ricard III, Lady Macbeth o les filles del Rei Lear?

-Tant de teatre, tant treballar… Si això ha estat sempre així! I seguirà així. Vinga, brindem pel ruc de la família, va dir. I van brindar.