BerlínTot va començar fa vuit anys, durant el rodatge de V de Vendetta i gràcies a Natalie Portman. A les pauses entre escenes, l'actriu llegia un volum monumental de l'escriptor David Mitchell sobre múltiples personatges interconnectats en punts diferents del món i de la història. Lana Wachowski -que aleshores, abans del seu comentat canvi de sexe, encara es deia Larry- va decidir agafar-lo en préstec i en va quedar fascinada, fins al punt de decidir fer-ne una pel·lícula al costat del seu germà Andy. El resultat es titula El atlas de las nubes, cinta èpica sobre l'existència i la reencarnació que avui arriba a la cartellera. Tan ambiciosa com incompresa (als Estats Units ha recaptat menys de 30 milions de dòlars, malgrat que en va costar més de 100), suposa la nova entrega dels revolucionaris autors de Matrix, decidits a seguir fent un cinema avançat a la seva època.
Com van aconseguir finançament per rodar una cinta de dues hores i mitja amb contingut metafísic?
Això és el que em segueixo preguntant avui! Els estudis ens deien que se sentien incapaços de vendre una pel·lícula com aquesta. Per sort, vam trobar persones que hi van creure i van decidir treballar-hi com a prova d'amor. I això ens inclou a mi i el meu germà: hi vam treballar quatre anys de franc, vam posar-hi els nostres diners i ara hem decidit promocionar-la, cosa que no fem gairebé mai. Vam pensar que, si no ho fèiem, trobaríem la mateixa incomprensió que obtenen alguns quadres abstractes.
La pel·lícula celebra les personalitats excepcionals que s'enfronten al conservadorisme per fer evolucionar la civilització. ¿Creu que hi ha persones amb un destí diferent del de la majoria?
No penso que celebrem els individus excepcionals. El que diem és que tots compartim un potencial per canviar les coses, siguem presidents d'un país o treballem en un McDonald's. Col·lectivament, som capaços de construir un futur millor, però també de destruir-nos mútuament. Hem de triar en quin camp volem lluitar. Estic convençuda que les nostres decisions individuals, com a ciutadans anònims, tenen un impacte i un efecte en la història de la humanitat. Per això vam triar Tom Hanks com a protagonista. Era una manera de dir que els homes corrents, que ell s'ha especialitzat a interpretar, també poden ser superherois.
Es diu que la pel·lícula defensa tesis budistes.
No m'agrada reduir la complexitat a una simple etiqueta. El llibre combinava idees orientals i occidentals, religioses i seculars. A la pel·lícula hem volgut fer el mateix. No penso que el budisme hi tingui més pes que la teoria marxista. No m'agraden les pel·lícules dogmàtiques o contràries a una interpretació oberta i no volia de cap manera que aquesta ho fos.
Després de la trilogia de Matrix, no han aconseguit trobar un públic per a les seves pel·lícules. ¿Els molesta?
S'intenta reduir l'impacte d'una pel·lícula als diners que recapta durant el primer cap de setmana. Em sembla una aberració. Per exemple, V de Vendetta, que no va funcionar econòmicament i fins i tot va ser titllada d'antiamericana i proterrorista, ha acabat influint en la subcultura i inspirant els moviments antisistema dels últims anys. Com a directors, això és el que volem fer amb cada pel·lícula: fer obres d'art que canviïn el món. Segueixo pensant que l'art té potencial per canviar la vida.
"Existeix un ordre preestablert en aquest món i els que el desafien no acaben bé", diu un diàleg de la pel·lícula. S'hi reconeix?
Resistir davant el convencionalisme sempre és difícil. Des de petits, ens diuen que les coses sempre han estat d'una determinada manera i que ho hem de respectar, que no hi ha lloc per a l'alteritat o la diferència. Que no es pot abolir l'esclavisme, que no pots estimar una persona del mateix sexe o d'una altra raça. Mentre respectem aquestes convencions, el nostre potencial individual i col·lectiu seguirà limitat.
