ART
Cultura 05/12/2011

L'actualitat i la història d'Antoni Tàpies

Una selecció de les obres que Tàpies ha fet durant els últims sis anys i Gran A, una escultura dels anys 70, són objecte de dues exposicions: una a la Galeria Toni Tàpies i l'altra al Museu de Granollers.

Antoni Ribas Tur
2 min
UNA MADURESA FÈRTIL
 Toni Tàpies acostuma a organitzar una exposició de l'obra recent del seu pare 
 Cada dos anys.

BARCELONAAntoni Tàpies sovint retorna als espectadors les mirades que dirigeixen a les seves obres. Amb l'expressió forta i decidida dels seus autoretrats i amb els ulls dels personatges ha fet una crida al públic perquè descobreixi com l'art atrapa la vida que l'envolta: "Mireu, mireu a fons! i deixeu-vos portar plenament per tot el que fa ressonar a dintre vostre el que ens ofereix la mirada", va escriure a El joc de saber mirar el 1971. Quaranta anys després, Tàpies ha recuperat aquest text per presentar l'exposició d'obra recent -18 pintures i dibuixos d'entre el 2005 i enguany- que es pot veure a la Galeria Toni Tàpies, el seu fill, fins al 13 de gener.

A punt de fer 88 anys el pròxim 13 de desembre, Tàpies segueix en guàrdia. Dedica l'hivern a dibuixar i a fer pintures de petit format. I a partir de Setmana Santa es trasllada a Campins, on treballa en obres més grans. L'edat no li permet elaborar matèries gaire denses, però aconsegueix el mateix efecte de relleu amb la pintura. En els últims anys les seves pintures s'han tornat més lleus, però no han perdut ni un gram del seu lirisme i l'habitual transcendència.

Una mirada sobre la pròpia obra

Només entrar a la galeria hi ha Nocturn, una pintura del 2010 que recorda les obres dels anys quaranta i cinquanta. La lluna que la corona fa pensar en els paisatges plens de símbols que Tàpies va pintar quan formava part del grup Dau al Set. "Quan un artista arriba a la maduresa, pot mirar la seva pròpia obra amb més llibertat, ja no ha de lluitar per demostrar el seu estil", comenta Toni Tàpies.

Tot seguit, el fill d'Antoni Tàpies s'encamina cap a Creus i ics, una pintura que el seu pare ha fet enguany. Sobre un fons negre, diverses creus blanques semblen envestir un grup d'ics fetes en negatiu. "Li costa molt treballar amb materials pesats i ratllar les superfícies matèriques, però aconsegueix el mateix efecte enganxant cinta adhesiva damunt la tela, pintant-hi a sobre, i després retirant-la". El dramatisme d'aquesta obra és evident, però hi ha un detall que l'omple de tendresa. A la part inferior, Tàpies ha escrit el nom de la seva dona, Teresa Barba, i el seu. "La meva mare i el meu pare formen un tàndem molt especial", somriu Toni Tàpies. La unió entre Teresa Barba i Antoni Tàpies també es fa palesa en l'àmbit artístic. La selecció de les obres de la mostra ha anat a càrrec de Teresa Barba i de Toni Tàpies.

La malaltia i la mort són dues preocupacions que Tàpies ha reflectit en la seva obra. En aquest sentit és especialment colpidora l'obra Triangles i fulles, també del 2011. Damunt una fusta sense tractar, Tàpies hi ha pintat un personatge amb els ulls esbatanats, que sembla enfonsar-se sota el pes d'una gran creu, un triangle (un símbol associat a la divinitat) i les paraules cel i senyor. A aquesta última, però, li falta la e. Al cap Tàpies li ha pintat una corona de fulles, com si la mort fos un retorn a la natura. Aquest motiu contrasta amb el vessant fortament religiós de l'obra i li afegeix una altra dosi de misteri i espiritualitat.

stats