Publicitat
Publicitat

En breu

L'Orquestra del Festival de Budapest enlluerna el Palau

El món de la música clàssica és ben curiós: els millors gairebé mai acostumen a ser els més coneguts per al gran públic. El director hongarès Iván Fischer, per exemple, és un dels grans, dels que imprimeixen caràcter i personalitat a una orquestra. Però no té la fama que mereix, cosa que, tot sigui dit, no sembla que li importi gens ni mica. Irradia passió per la música i en els seus concerts no hi ha rutina, al contrari, recrea el gran repertori amb nous detalls, accents rítmics i intensos matisos en el fraseig, tal com va demostrar en la nova visita al Palau al capdavant de l'Orquestra del Festival de Budapest, que en pocs anys s'ha convertit en una formació d'elit. El secret? Talent, treball a consciència i molta personalitat.

Enlluernar la rotunditat i flexibilitat de les cordes, amb uns contrabaixos de somni, en una lectura de la Simfonia núm. 2 de Johannes Brahms, molt personal en el fraseig, càlid i sensual, d'un lirisme imparable. I en la segona seqüència de valsos de l'òpera El cavaller de la rosa , de Richard Strauss, ens va deixar bocabadats amb una explosió de ritme i color, abans de submergir en una altra meravella straussiana el poema simfònic Així parlà Zarathustra , que va sonar amb poder en metalls i corda. Una superba versió que va comptar amb antològiques intervencions de la concertino de l'orquestra i els primers faristols, els noms dels quals no podem oferir perquè, un cop més, el cicle Palau 100 prefereix omplir els seus programes de mà amb fotos d'autopromoció en lloc d'informar el públic sobre aquestes minúcies.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT