L'IEB s'integra en el nou Illenc

PalmaAquest 2017 s’enceta amb un nou organisme cultural, l’Illenc: Institut de la Llengua i la Cultura. Un òrgan públic que substitueix l’IEB (Institut d’Estudis Baleàrics), malgrat que aquest no desapareix, sinó que passa a integrar-se en aquesta nova empresa pública que engloba quatre grans àrees de gestió. L’Illenc és format per: l’IEB, dedicat a publicacions i estudis històrics locals; l’àmbit de llengua en la qual s’organitzen cursos de català; la branca de l’audiovisual, on té cabuda la Balears Film Comission, i finalment l’àrea més genèrica, la que anomenen ‘cultura’, que és la més àmplia i inclou el circuit entre les Balears (TalentIB), la promoció exterior (presència en fires i mercats estatals i internacionals), subvencions per a la projecció exterior i formació en gestió. Totes aquestes són “branques adreçades al sector privat i als creadors. Unes àrees que ja fa prop d’un any que funcionen però que senzillament hem agrupat en aquest nou institut”, diu Josep Ramon Cerdà, al capdavant de l’Illenc.

Segons Cerdà, “com que ara ens és impossible la creació de nous organismes, hem hagut d’assumir-ho tot en un, això ha fet que ja no sigui lògic que es continuàs dient IEB”. És així com l’Illenc ha estrenat nom i imatge corporativa. Cerdà afegeix que des que va prendre possessió del càrrec s’ha encarregat d’“aclarir i estructurar les competències de l’organisme públic”. Segons ell, “mai abans s’havien respectat les competències en matèria de cultura que corresponen als consells insulars”, com les de teatre i música; “abans tampoc s’havien respectat les competències de l’IEB, perquè: on diu que es poguessin fer macroexposicions a la Llonja? En els estatus, en cap cas”, recalca el director.

Convivència amb la DG de Cultura

Amb aquesta nova configuració de l’Illenc, les competències de la Direcció General de Cultura no varien des que va ser creada a principis de legislatura. Per no trepitjar-se, l’àrea de Jaume Gomila és la responsable de la promoció exterior, però la que fa referència a l’àmbit institucional; per exemple, aquells contractes en els quals hi ha signats protocols institucionals com la Fira de Tàrrega, entre d’altres, a diferència de la de projecció exterior, que fa suport a les empreses i de la qual s’encarrega l’Illenc. Resumint, la Direcció General de Cultura executa les relacions amb el sector públic i les gestions institucionals, mentre que l’Illenc es preocupa de la projecció del sector privat.

Personal

Per al desenvolupament d’aquestes tasques, en l’actualitat l’Illenc disposa d’una trentena de treballadors: 15 de l’àrea de llengua (provinents de l’antic Cofuc) i la resta per a les altres àrees. Segons Cerdà, és “un personal del tot insuficient però amb el qual feim feina intensament. Perquè us en faceu una idea, l’ICEC de Catalunya té 150 treballadors i en el Ramon Llull hi treballen unes 160 persones”, diu el director.

Tot i així el procés de creació de l’Illenc “encara no ha acabat, just s’ha creat l’empresa pública i s’han redactat els estatuts. Ara cal passar els actius i passius de l’IEB i transferir-los al nou organisme”, assenyala Josep Ramon Cerdà.

Delegació de l’Institut Ramon Llull

Cerdà no creu necessària una oficina física del Ramon Llull a les Balears com hi ha hagut temps enrere: “No és rellevant, crec que hi ha prioritats pressupostàries molt més importants; sí que els projectes que es fan i la seva projecció a l’exterior són molt més necessaris”. “El Llull cada vegada té més una presència diplomàtica de la cultura catalana a l’exterior, amb una disponibilitat pressupostària que no té res a veure amb la de fa uns anys”. Des de les Balears hi ha una persona delegada per a la representació de les Illes, Lluís Maicas, i el Govern hi destina 500.000 euros. El 2016 ha participat en set activitats: en la intervenció de Miquel Barceló a la Bibliothèque Nationale de France, en el programa d’activitats culturals a les universitats de l’exterior; en la Fira del llibre de Varsòvia, en la catalana; en el Festival Avignon le OFF; en el Focus català, en la Fiesta des Suds; en la jornada lul·liana a l’Institute du Monde Arabe (IMA), amb actuació de Maria del Mar Bonet, i en la Fira del Llibre de Frankfurt.