“L’Estat ha escollit la via de l’autoritarisme més bestial per liquidar el debat polític”

BarcelonaAlberto San Juan esbossa un somriure murri quan li pregunten si creu que és un bon moment per portar a Catalunya dos muntatges titulats España ingobernable i Autorretrato de un joven capitalista español. “Estem encantats de venir aquí, poder parlar amb la gent i veure tot el que està passant amb els nostres ulls. Però en termes comercials, ara és complicat ser a Barcelona amb dos espectacles que tenen al títol les paraules Espanya i espanyol ”, admet l’actor i director.

Tot i això, ni ell ni el Teatre Romea s’han fet enrere i España ingobernable serà a la sala fins diumenge. En paral·lel, divendres i dissabte San Juan també donarà vida a Autorretrato de un joven capitalista español. El primer espectacle, que ha elaborat conjuntament amb el guitarrista Fernando Egozcue, és un recorregut històric pels moviments socials i les lluites populars espanyoles des de la Segona República fins a l’actualitat. “El fil argumental és el poble, que periòdicament diu prou i surt al carrer per fer evolucionar la convivència humana, mentre que la reacció del poder sempre és aixafar-lo”, apunta San Juan. Ell i Egozcue porten a escena aquestes lluites a través de materials molt diversos, com ara escrits propis, poemes, notícies de premsa, cançons i ordres administratives. “Són textos indignants i indignats que parlen d’una Espanya que no es deixa governar perquè es vol governar a si mateixa”, subratlla l’actor i director. Aquesta base dramatúrgica facilita que l’obra integri, en la mesura de les possibilitats, les circumstàncies actuals. “La situació social i política està oberta. Estem vivint un període de conflicte social com el de just abans de la Guerra Civil i el de la Transició”, destaca.

L’epicentre de la lluita social

España ingobernable no passa de puntetes per la realitat catalana, sinó que hi incideix amb un text reivindicatiu sobre el dret a decidir. San Juan assenyala que “Catalunya és avui l’epicentre dels moviments socials que demanen una democràcia més justa i més profunda”, i posa èmfasi en la gran operació del govern espanyol per fer desaparèixer el moviment sobiranista. “L’Estat ha escollit la via de l’autoritarisme més bestial per liquidar el debat polític”, lamenta. Al seu parer, l’esquerra espanyola ha tardat a donar suport als sobiranistes perquè no ha sigut immune a la campanya mediàtica estatal. “Mai havia vist res igual a aquesta campanya. És brutal, els grans grups de comunicació fan propaganda i no-informació. Només hi ha un únic punt de vista”, constata San Juan, que defensa que l’Espanya ingovernable del títol de l’obra ha d’estar “al costat del poble català”. Tot i que el contingut polític de l’espectacle és innegable, San Juan insisteix que la seva pretensió és no avorrir la gent i que no pretén dir als espectadors què han de pensar, sinó compartir les coses que l’inquieten. L’objectiu d’ Autorretrato de un joven capitalista español és semblant, tot i que en aquest cas el muntatge és un monòleg sobre l’efecte de la crisi econòmica. Amb un contingut més autobiogràfic, l’espectacle busca, segons San Juan, “entendre com la prosperitat es converteix de sobte en misèria”. A diferència d’España ingobernable, el monòleg és un text íntegre escrit per ell mateix que utilitza l’humor per riure’s de les pròpies experiències, però que també aprofundeix en la crueltat i les injustícies presents a la societat.