LITERATURA
Cultura 24/01/2013

L'Espriu més polític enlluerna el Palau

Jordi Nopca
2 min

BARCELONAPoques hores després que el Parlament de Catalunya aprovés la declaració de sobirania amb una gran expectació dins i fora de l'hemicicle, el Palau de la Música inaugurava l'Any Espriu amb un espectacle musical, escènic i poètic que va acabar amb la doble èpica del discurs del president de la Generalitat, Artur Mas, i la interpretació del Va, pensiero , del Nabucco de Verdi, una òpera "sobre les dificultats del poble jueu per trobar el destí".

Precedit per una ovació considerable i crits d'independència, Mas va afirmar que "les grans obres de la humanitat són fetes, d'una banda, pels poetes i, de l'altra, per aquells que es dediquen a l'acció política i al servei col·lectiu". Mas es va referir a Salvador Espriu com a "referent ètic i camí de llum", al mateix temps que va destacar que "renunciés a una pila d'honors per l'exercici del compromís per la causa catalana", tot això abans de culminar el discurs amb una de les indicacions nàutiques habituals: "Ara que Catalunya salpa, cal tenir bones guies, i una d'elles és la de Salvador Espriu".

L'hora i mitja precedent va servir per demostrar l'eficàcia cívica i el tremolor metafísic d'una selecció de versos d'Espriu, declamats per actors o interpretats musicalment. En el recitat va destacar la força sobrenatural de Mercè Arànega ( Amb música ho escoltaries potser millor ), la solemnitat de Jordi Boixaderas ( Assaig de càntic en el temple ), el capteniment de Josep Maria Pou ( M'han demanat que parli de la meva Europa ) i la serenor de Pere Arquillué, que amb Inici de càntic en el temple va pronunciar la consigna de l'Any Espriu: "Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble".

Mirar-se la terra

En un primer bloc que precedia la lectura de poemes d'Espriu, quatre poetes contemporanis van llegir composicions pròpies o bé inspirades per l'autor o bé on es podia intuir la influència de la seva veu lírica. Va arrencar Jordi Vintró, van continuar Josep Maria Sala-Valldaura i Manuel Forcano, i va tancar la secció Josep Pedrals, amb un sonet que va apel·lar al "formigueig combatiu", però també al "formol".

En l'apartat musical, intercalat amb el recital de versos propis i espriuans, Marisa Martins i Mac McLure van interpretar dos lieder de Joaquim Homs compostos a partir de textos de Cementiri de Sinera . Amb la interpretació de Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler de He mirat aquesta terra , la cantant i el guitarrista van aconseguir fer oblidar per moments l'absència de Raimon.

L'escriptor Miquel de Palol va fer una glossa encertada i concisa de l'obra espriuenca, ressaltant-ne la productivitat precoç, la universalitat i el contingut èpic de La pell de brau . Palol va proposar com a desig de futur que se substitueixi la veneració a "cuiners, entenedors de futbol i pallassos" per figures com "la d'Espriu i d'altres com ell", amb obra que té "contingut i valor", "exigència en la forma i riquesa del material" i que entén la cultura més enllà de l'entreteniment, "per conèixer els altres i a un mateix".

stats