Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Actors, músics i poetes protagonitzen l'espectacle inaugural de l'Any Espriu

L'Espriu més polític enlluerna el Palau

Poques hores després que el Parlament de Catalunya aprovés la declaració de sobirania amb una gran expectació dins i fora de l'hemicicle, el Palau de la Música inaugurava l'Any Espriu amb un espectacle musical, escènic i poètic que va acabar amb la doble èpica del discurs del president de la Generalitat, Artur Mas, i la interpretació del Va, pensiero , del Nabucco de Verdi, una òpera "sobre les dificultats del poble jueu per trobar el destí".

Precedit per una ovació considerable i crits d'independència, Mas va afirmar que "les grans obres de la humanitat són fetes, d'una banda, pels poetes i, de l'altra, per aquells que es dediquen a l'acció política i al servei col·lectiu". Mas es va referir a Salvador Espriu com a "referent ètic i camí de llum", al mateix temps que va destacar que "renunciés a una pila d'honors per l'exercici del compromís per la causa catalana", tot això abans de culminar el discurs amb una de les indicacions nàutiques habituals: "Ara que Catalunya salpa, cal tenir bones guies, i una d'elles és la de Salvador Espriu".

L'hora i mitja precedent va servir per demostrar l'eficàcia cívica i el tremolor metafísic d'una selecció de versos d'Espriu, declamats per actors o interpretats musicalment. En el recitat va destacar la força sobrenatural de Mercè Arànega ( Amb música ho escoltaries potser millor ), la solemnitat de Jordi Boixaderas ( Assaig de càntic en el temple ), el capteniment de Josep Maria Pou ( M'han demanat que parli de la meva Europa ) i la serenor de Pere Arquillué, que amb Inici de càntic en el temple va pronunciar la consigna de l'Any Espriu: "Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble".

Mirar-se la terra

En un primer bloc que precedia la lectura de poemes d'Espriu, quatre poetes contemporanis van llegir composicions pròpies o bé inspirades per l'autor o bé on es podia intuir la influència de la seva veu lírica. Va arrencar Jordi Vintró, van continuar Josep Maria Sala-Valldaura i Manuel Forcano, i va tancar la secció Josep Pedrals, amb un sonet que va apel·lar al "formigueig combatiu", però també al "formol".

En l'apartat musical, intercalat amb el recital de versos propis i espriuans, Marisa Martins i Mac McLure van interpretar dos lieder de Joaquim Homs compostos a partir de textos de Cementiri de Sinera . Amb la interpretació de Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler de He mirat aquesta terra , la cantant i el guitarrista van aconseguir fer oblidar per moments l'absència de Raimon.

L'escriptor Miquel de Palol va fer una glossa encertada i concisa de l'obra espriuenca, ressaltant-ne la productivitat precoç, la universalitat i el contingut èpic de La pell de brau . Palol va proposar com a desig de futur que se substitueixi la veneració a "cuiners, entenedors de futbol i pallassos" per figures com "la d'Espriu i d'altres com ell", amb obra que té "contingut i valor", "exigència en la forma i riquesa del material" i que entén la cultura més enllà de l'entreteniment, "per conèixer els altres i a un mateix".