ART
Cultura 09/12/2011

L'Arts Santa Mònica explora la poesia de les ciutats imaginàries

L'Arts Santa Mònica completa el cicle d'exposicions de tardor amb la primera antològica de l'artista Chema Alvargonzález i una mostra sobre la poesia i l'univers del crític Juan Eduardo Cirlot.

Antoni Ribas Tur
3 min
L'Arts Santa Mònica explora la poesia de les ciutats imaginàries

BARCELONA.Chema Alvargonzález (Jerez de la Frontera, 1960 - Berlín, 2009) va ser un artista nòmada. Va treballar sobretot a Barcelona i a Berlín, però va viatjar arreu per extreure amb les seves obres el vessant més poètic i humà de les grans metròpolis. Per al poeta, assagista i crític d'art Juan Eduardo Cirlot (Barcelona, 1916-1972), les ciutats no només representaven un lloc geogràfic. En el seu imaginari estaven lligades a un moment concret de la història: per a ell Roma era la república que va destruir Cartago el 146 aC, i Carcassona, també arrasada el 1209, li va despertar un interès gairebé màgic als anys seixanta. Va creure que requeria la seva presència, que "alguna cosa el cridava" a anar-hi.

La manera com Alvargonzález i Cirlot van construir la seva mitologia personal al voltant d'aquestes ciutats reals i imaginàries és radicalment oposada. Mentre que l'un va ser un viatger incansable i va esquivar el trànsit per mostrar el costat més emotiu de les ciutats, l'altre va desplegar tot un univers sense sortir del seu despatx, capbussant-se en les seves pel·lícules preferides i en les atraccions del Tibidabo. L'Arts Santa Mònica s'ha endinsat en aquest parell de geografies artístiques i intel·lectuals tan personals amb dues exposicions, Mehr licht (Més llum) i L'habitació imaginària. Romandran obertes fins al 29 i el 15 de gener, respectivament.

Una llum extingida abans d'hora

Vicenç Altaió, director de l'Arts Santa Mònica, parla amb emoció del projecte que va desenvolupar amb Alvargonzález fins poc abans de la seva mort. "M'has donat molts anys de vida", recorda que li va dir mesos abans de morir. Tenien molt avançada una exposició per mostrar l'obra interdisciplinària d'Alvargonzález -va treballar en el camp de la fotografia, l'escultura i el vídeo- des del punt de vista de l'art i la ciència. La seva prematura desaparició, a causa d'una malaltia hepàtica crònica, va estroncar la iniciativa, però Altaió es va mantenir fidel al desig de l'artista que la seva obra perdurés en la memòria col·lectiva i va transformar aquella idea en la primera exposició antològica d'Alvargonzález organitzada després de la seva mort.

La mostra, formada per 70 obres, posa de relleu com la llum va ser el vehicle que va animar les seves obres. El títol prové d'una instal·lació que Alvargonzález va fer el 2001 a l'ambaixada suïssa de Berlín. Merh licht (Més llum) són les últimes paraules de Goethe.

Una de les obres més emblemàtiques de l'exposició, comissariada per Ariadna Mas i dissenyada per l'arquitecte Artur Carulla, és Invisible, un motocarro carregat amb aquesta paraula escrita amb llums de neó. Allà on Alvargonzález el deixava, el lloc es convertia en un altre. Sobre aquesta obra el mateix artista va escriure: "En col·locar les paraules en diferents llocs de la ciutat, el paisatge urbà es veu alterat per significats que remarquen els esdeveniments històrics d'aquests llocs".

L'habitació on es crea la poesia

A L'habitació imaginària, l'arquitecte Enric Granell ha fet una selecció heterogènia de documents, obres d'art -dos dibuixos de Tàpies de l'època de Dau al Set poc coneguts-, i pel·lícules per reconstruir el lloc "on es crea la poesia", tal com diu Victoria Cirlot, filla del poeta. Ella i la seva germana Lourdes recorden, divertides, com alguns diumenges anaven al tresor de la catedral de Barcelona amb el seu pare per tocar l'espasa del Condestable de Portugal, l'estrella de l'exposició. Cirlot va ser un gran col·leccionista d'espases i poder empunyar aquella, després de subornar el vigilant, li produïa una gran emoció. En acabat, recorden, anaven a dinar, exhaustes per l'emoció, al Chantelier.

stats