L'Arts Santa Mònica relata els dissenys de Claret Serrahima
Avui obre les portes a l'Arts Santa Mònica Claret Serrahima de cap a peus, la primera gran antològica dedicada al dissenyador, un dels més emblemàtics de la Barcelona preolímpica i Premi Nacional el 2010.
BARCELONA.L'Ajuntament de Barcelona, l'Institut Ramon Llull, el Futbol Club Barcelona, la Fundació Alícia, El Bulli, CatalunyaCaixa, Octubre, el Centre de Cultura Contemporània de València, el Museu d'Art Modern de Ceret... Totes aquestes institucions i entitats tenen un tret en comú: Claret Serrahima els ha dissenyat el logotip o s'ha fet càrrec de la seva imatge gràfica. El verb dissenyar, però, potser no acaba de fer justícia als matisos del seu caràcter. "No sóc un dissenyador lineal, m'agrada estar per sobre dels clients i fer-los de metge de capçalera i convèncer-los", va dir ahir el dissenyador durant la presentació a l'Arts Santa Mònica de Claret Serrahima de cap a peus, la primera gran antològica de la seva trajectòria i la del seu estudi, Clase Bcn, que es pot veure a Barcelona. Vicenç Altaió i Oscar Guayabero, director del centre i comissari de l'exposició, van destacar el seu paper com a comunicador, ideòleg i activista cultural i Guayabero el va qualificar de "narrador visual". Serrahima no va deixar d'estar en guàrdia en cap moment i va encaixar els elogis amb una altra demostració de caràcter: "No us penseu que aquesta exposició és un homenatge perquè em retiri. No ho penso fer", va etzibar.
Les més cent de peces que formen Claret Serrahima de cap a peus estan distribuïdes segons un recorregut pel cos del mateix dissenyador. Les més assenyades pertanyen al cap i les més lliures a la panxa. L'apartat de la mà recull els quaderns de dibuix de Serrahima i el seu pas pel Centre Artístic de Sant Lluc i els peus reflecteixen, per últim, la seva necessitat d'arrelar-se, amb els seus dissenys per a l'Ajuntament de Barcelona.
Els dissenys més conceptuals de Serrahima no responen tant a la seva creativitat com a l'estratègia de comunicació en què estan basats. Així i tot tampoc estan mancats de la seva rauxa, que va aixecar polèmica en el cas del redisseny de l'escut de Barcelona, o que el va portar a convèncer els responsables de la Fundació Alícia de resumir els mots alimentació i ciència en aquest nom propi o els de CatalunyaCaixa de no perdre la seva essència amb un anglicisme després de la fusió de les entitats bancàries que la formen.
A la frontera de l'art i el disseny
En el cas dels treballs de Serrahima més propers a l'art, la figura del client es confon amb l'amistat, com és el cas de la revista Cave Canis,que va ser un punt de trobada d'intel·lectuals i artistes amics.
Serrahima segueix dibuixant, fa servir poc l'ordinador, diu. La mostra recull els seus esbossos per al projecte descartat de convertir la figa en l'emblema de les festes de la Mercè, un projecte tan personal com els que ha realitzat per al seu propi estudi o els cartells que va fer a la fira madrilenya de Sant Isidre del 2002, on va representar una cursa de braus amb un parell d'escuradents sobre un fons negre.
