ART
Cultura 21/06/2016

“L’Antàrtida és un escenari molt fort”

L’artista rus Alexander Ponomarev impulsa una biennal d’art al pol Sud

Antoni Ribas Tur
2 min
L’artista i mariner rus Alexander Ponomareva va arribar per primera vegada a l’Antàrtida fa una dècada. Diu que és tan impactant com un “virus”.

BarcelonaAlexander Ponomarev és enginyer nàutic. La cabellera blanca i la veu forta li donen un aspecte de llop de mar. Però la seva trajectòria fa saltar pels aires aquesta primera imatge. Diu que, primer de tot, va ser “pintor” i ha desenvolupat una intensa carrera com a artista. A més, és filòsof. “Visc segons les ensenyances dels antics fenicis, segons els quals una persona hauria de dedicar un terç de la vida a estudiar, un altre a navegar i un últim terç a les arts. Més o menys segueixo aquesta proporció”, explica Ponomarev.

També diu que el seu “amor” i els seus “grans sentiments” per Barcelona, on va arribar per primera vegada en vaixell fa molts anys, s’han mantingut. En aquesta ocasió Ponomarev ha retornat a Barcelona de la mà de la fundació Quo Artis per parlar d’un projecte que el portarà a un lloc molt més inhòspit que la capital catalana: l’Antàrtida. La capital catalana només és una parada per presentar el seu nou projecte, la primera Biennal de l’Antàrtida, una iniciativa que reunirà més d’un centenar d’artistes, científics i intel·lectuals durant deu dies a bord d’un vaixell.

Partiran del port d’Ushuaia el 27 de març del 2017 i fins al 6 d’abril recorreran l’oceà fent debats, tallers de poesia i filosofia per reflexionar sobre el futur del continent i crear “una cultura nova” . Ponomarev diu que serà un esdeveniment “transnacional”, una “biennal cap per avall”. L’art serà un “catalitzador” i, a més de debatre sobre el futur del pol Sud, també vol que les utopies socials i polítiques d’arreu del món siguin una mica menys inassolibles. “L’Antàrtida és com un full en blanc on intentarem construir unes relacions culturals noves”, subratlla l’artista. La selecció de projectes per desenvolupar a bord es farà aquest estiu.

Una de les obres més conegudes d’aquest creador es va poder veure al pavelló rus de la Biennal de Venècia el 2007: L’onada (Dalai). El títol ja té una història per ell mateix. Dalai voli dir “oceà”, però no en el sentit tradicional d’una massa d’aigua sinó “com un espai que uneix tots els humans amb alguna cosa que està més enllà”, explica l’artista. Malgrat aquest afany de transcendència i el fet que l’artista defineix el seu amor pel mar com a “místic” -“Necessito retornar-li al mar el que m’ha donat”, afirma-, no és aliè al que l’envolta. “No sóc un ingenu. Sé perfectament que no podem resoldre tots els problemes del món. Però intentem reunir-nos i almenys plantejar-nos una pregunta. Potser les condicions extremes ens donaran la possibilitat de tenir un altre punt de vista sobre la política”.

Alexander Ponomarev va arribar per primera vegada a l’Antàrtida fa deu anys en una expedició científica: “És un escenari dramàtic tan fort que una persona difícilment el pot trobar en el seu dia a dia. Et descol·loca molt, totes les teves coordenades s’esborren, és com un virus”, conclou l’artista.

stats