L'Ajuntament de Barcelona ja té les claus del disputat palauet de l'industrial Muñoz Ramonet

BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona ha rebut formalment el llegat de l'empresari Julio Muñoz Ramonet, després que el jutjat li hagi lliurat les claus dels immobles dels carrers Muntaner i Avenir que alberguen els valuosos béns artístics de l'industrial mort –mobles, joies, pintures de Goya i el Greco–. Segons han informat fonts municipals, la Fundació Julio Muñoz Ramonet de l'Ajuntament de Barcelona s'ha fet ja càrrec del llegat, en compliment de la sentència del Tribunal Suprem que va posar fi al litigi que des de fa 17 anys enfrontava el consistori amb les filles de l'industrial per l'herència del seu patrimoni artístic.

El Suprem va consagrar l'any passat l'Ajuntament de Barcelona com a beneficiari del llegat de l'empresari, en considerar que així ho va establir Muñoz Ramonet al seu testament. Les finques dels carrers Muntaner i Avenir –que conformen el modernista Palau del Marquès d'Alella, construït entre l'any 1912 i el 1914 per l'arquitecte Enric Sagnier– ja han estat inscrites al registre de la propietat a nom de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, que el consistori va constituir l'any 1995 perquè es fes beneficiària del llegat artístic.

La Fundació ja ha pres possessió del recinte –on es va rodar, per cert, la 'Blancaneu' de Pablo Berger– amb totes les mesures necessàries per a la custòdia, conservació dels immobles i manteniment dels jardins del luxós palauet. Un grup de tècnics experts en art iniciaran a partir d'ara el procés de revisió de l'inventari i de comprovació del contingut del palauet, tant de les seves obres d'art com del valuós mobiliari que la finca alberga, per garantir que la Fundació rebi tot el llegat que l'industrial va deixar a la ciutat.

Una herència disputada

Al seu testament, l'empresari Muñoz Ramonet (Barcelona, 1912 - Suïssa, 1991) va cedir en herència a l'Ajuntament de Barcelona el seu palauet del carrer Muntaner de Barcelona, que conté valuoses obres artístiques, però les seves quatre filles van reclamar el llegat com a propi i es van negar a lliurar-lo al consistori. Això va motivar que la Fundació Julio Muñoz Ramonet interposés una demanda per exigir el patrimoni que l'industrial havia donat en el seu testament, amb la qual va aconseguir que el jutjat de primera instància i després l'Audiència de Barcelona li donessin la raó.

Després de la decisió de l'Audiència de Barcelona de gener del 2009, les quatre filles de Muñoz Ramonet van interposar dos recursos per infracció processal i de cassació davant el Suprem que l'alt tribunal va rebutjar el mes de març del 2012, la qual cosa va confirmar el consistori com a beneficiari de l'herència artística.