Cultura 21/07/2017

Kase.O: “Beneïda depressió; em va arreglar el disc”

El raper per excel·lència a l’Estat i a l’Amèrica Llatina arriba a Palma a presentar ‘El círculo’, el seu darrer treball en solitari, en què fa un viatge personal cap al seu interior més profund

Martí Gelabert
5 min
Kase.O

PalmaAfirma que es va trobar en una guerra mental i una guerra sentimental. Havia de procedir a un viatge interior. Què hi ha dins els genis? Només ells ho saben. I titllar Javier Ibarra (Saragossa, 1980), conegut pel nom de Kase.O, de geni del rap és intentar apropar-se al màxim a la realitat. Tothom hi està d’acord: Kase.O regna en el rap en castellà. Ara bé, a les altures hi pot haver vertigen i una sensació similar és la que va viure a l’hora d’enfrontar-se al seu abisme mental per treure el disc més personal: El círculo -que presenta avui a Son Fusteret, Palma, a les 22.00 h.

“Em pensava que seria més fàcil, que faria rap de tota la vida, un disc com de Violadores del Verso -mític grup de l’escena estatal de què forma part-, i a la meitat del procés va haver-hi un boicot des del meu interior. Una plantada”, explica Kase.O. Pocs fans havien arribat a pensar que ell, el millor per excel·lència, hagués tingut aproximacions a la més pura foscor. Domina el rap de competició, títols com Pura droga sin cortar o la recent Tutorial ho deixen en evidència. Cavalca un ritme i destrossa MC. Amb El Círculo, però,el procés havia de ser diferent: “Ja no volia seguir les mateixes fórmules ni imitar els americans. Volia ensenyar als fans com som jo veritablement. La imatge que tenia la gent de mi com a persona estava desfasada”.

I no és una coincidència que a la portada del disc aparegui nu. El Círculo és la manera més atrevida de despullar-se davant tothom. De llevar-se les màscares, com ell mateix diu, i demostrar que, tot i explorar la seva vessant més profunda, Kase.O continua a la cúpula del rap. Per arribar a elaborar el seu darrer LP, però, ha hagut de trobar una gran enemiga i, alhora, la seva millor aliada. Una arma de doble tall: l’autoexigència. “No et conformes amb qualsevol frase. No te n’agrada cap. Es mescla una cosa rara: ja no saps qui ets ni per a qui estàs escrivint. M’estava tornant realment boig”, confessa.

Dins aquest procés de bogeria, el punt fatídic va ser una depressió, amb “temptatives de suïcidi”. La relata, sobretot, en una pista: Basureta. Precisament, escombraries. Fems que havia de treure de l’interior. “Beneïda depressió”, diu, ja que li va “arreglar el disc”. En aquest sentit, destaca que va provocar-li “mirar cap endins en comptes de fora” i que va ser com un “purgatori”. “Per a una persona tímida, que s’havia vist com un superheroi invencible i el rei del flow, va ser una purga increïble”. Assegura que això, però, és “art en estat pur” i que, per fi, es va poder sentir artista.

L’artista

“L’obsessió per crear t’impedeix crear”, però no ho canviaria

Kase.O és una persona molt perfeccionista. Així es defineix. Com un policia d’ell mateix, en la música i en la seva vida, quan aparca el nom de Kase.O i continua essent Javi. Aquest perfeccionisme, però, dins l’art, hi ha tingut un paper determinant. “L’obsessió per crear t’impedeix crear”, subratlla, però assegura que no ho canviaria: “Quan ets així, vius així. Convius amb el perfeccionisme. Bo per a l’obra, dolent per a la persona”.

Després del caos, quan va començar a veure-ho clar, va resoldre que el resultat de la seva feina era fer el que ell volia, no el que els altres esperassin. “És igual si vens només una còpia o et treuen del rap”, pensava per si mateix. Els ritmes tampoc no el convencien -en va arribar a escoltar més de 2.000- i va acabar per autoproduir-se’n la meitat. Amb tot, la distància amb el públic no es va produir. Tot el contrari. “Aquesta és la major alegria que pot tenir un artista: haver estat jo mateix i que la gent respongui com veim”. Està satisfet, perquè va encertar: “El més humà i el més sincer, en aquest món artificial en què ens movem, ha tingut el seu resultat. La gent és més normal del que ens pensam”.

La música

La “pitjor de la història” en tots els àmbits: freda, sense sentiment

“La música de hoy es la peor de la historia, fácil para mí brillar entre la escoria”. Fill del hardcore i transmissor de la cruesa més pura, tot i haver viatjat al centre de la seva ànima, Kase.O ha sabut mantenir l’estatus d’emperador. Amb una rima tan crua com aquesta a la introducció del disc, el saragossà no deixa lloc per a dubtes: esperen 71 minuts d’explotar emocions, de reivindicar el rol de mestre entre mestres. Aquesta frase, però, no la diu per dir: creu que la música, avui dia, s’ha apagat. “No hi ha un grup com Queen o Led Zeppelin, ara mateix. O com Aretha Franklin o James Brown. La manera de gravar i com sona la música ara és més freda que en aquells discs. Es gravaven analògicament. Ara tot són zeros i uns. Màquines fredes. Cada vegada són menys humans”, critica Kase.O. De fet, ell va intentar humanitzar-se més en el seu darrer disc en l’aventura que segueix per separat de Violadores del Verso. En aquell moment es va ajuntar amb la banda Jazz Magnetism per explotar sensacions. Un còctel de jazz -sempre l’ha reivindicat, fins i tot a través dels samplers del seu discjòquei, R de Rumba- amb rap que va permetre revisar el seu repertori i pintar-hi altres notes. Allà creu que els seus fans van començar a entendre que “no només del hardcore viu l’home”.

El seu disc en defuig per complet i aconsegueix fer un tracklist molt variat. Amb cançons contra el sistema, cançons d’ego, de ritme funky, d’amor... I no repetir. Diu que, si fa una cançó de política, en fa només una, però que hi deixa la pell.

El relleu

És considerat un dels inventors del rap en espanyol

També critica la “dictadura de l’estètica” que viu la música. “Ara preval l’estètica més que la música. Si no fas un videoclip, la gent no t’escolta”. I creu que els joves que precedeixen la generació dels SFDK, Tote King o Violadores del Verso ho tenen difícil arribar on han arribat ells: “Han de treballar molt per fer un espectacle com el que fa aquesta gent. Sobreviuen perquè són veritables genis. Inventors del rap en espanyol”.

De fet, sobre Violadores del Verso, el grup que l’ha fet esclatar com a MC -tot i que en l’etapa de la seva joventut, gravant maquetes en la seva banyera per aconseguir un reverb casolà, ja va fer-se notar-, considera que “és molt necessari un disc en el panorama”. No anuncia dates. Abans hi haurà nous CD per part d’algun dels membres. Però les portes de Violadores “mai no han estat tancades”. El temple dels dominadors de l’escena, els més esperats, continua obert. El foc etern del rap que han encès no s’apaga. Kase.O no s’apaga -ni ho farà-. “Kase.O ha vuelto al ejercicio”. Palma l’espera.

stats