Justin Bieber oficia un nou acte de fe i devoció

BarcelonaEl gran repte d'ídols del pop adolescent com Justin Bieber és saber gestionar la fe efímera; la d'ell en les seves cançons i la del seu públic en ell. Quant de temps pot retenir ell la fe incondicional de les noies que ahir van fer hores i hores de cua per omplir el Palau Sant Jordi? Quantes de les adolescents que van cridar en entrar al recinte de Montjuïc continuaran escoltant Believe d'aquí dos anys amb la mateixa devoció? Quantes vegades més estaran disposades a veure com una grua passeja Bieber sobre els seus caps mentre canta Be alright i Fall com va passar ahir?

Amb tres quarts d'hora de retard, el cantant canadenc va baixar del sostre del Sant Jordi vestit de blanc i amb unes aparatoses ales: més un àngel dipositat que caigut. L'escenari tenia tres nivells. Els músics, pràcticament invisibles, ocupaven el segon. I el cos de ball evolucionava amunt i avall amb unes coreografies poc lluïdes que, d'aquesta manera, no deixaven en evidència l'ídol que, més que ballar, salta i busca però no troba la màgia dels peus de Michael Jackson.

Cap a la mitja hora de xou, Bieber va canviar de vestuari per cantar Love me like you do i She don't like the lights , amb la qual va escenificar la seva lluita contra la premsa, el Gran Mal que el persegueix càmera en mà mentre sona un riff de guitarra.

'No future'

La idolatria la carrega el diable, així en la música com en el futbol i la política, però els ídols musicals adolescents ho tenen especialment fotut. Bieber, com abans tants d'altres, representa involuntàriament el no future del punk. És present en estat pur, perquè a la llarga el seu futur, sigui quin sigui, no podrà ser com a ídol adolescent, i tard o d'hora haurà de fer un cop de volant per decidir què voldrà ser. De models en té una pila, com ara Michael Jackson, que a més de ser referent musical de Bieber va protagonitzar la banda sonora prèvia al concert. Tot i que segons com es miri és inquietant.

La gira que va passar per Barcelona ja està mostrant una petita esquerda que es pot considerar un petit signe del canvi. Cap a on? Misteri. Potser cap un R&B amb més múscul urbà com el de Beauty and a beat , que ahir va semblar més consistent. Bieber ja té 19 anys, d'alguna manera s'ha sexualitzat -quantes vegades es va dur la mà a l'entrecuix?-, la veu comença a agafar un color un pèl diferent i en alguns vídeos es presenta com a heroi d'acció. Ja no en té prou d'acompanyar la noia fins al portal de casa, però pateix la paradoxa de l'ídol de la generació YouTube. Vol privacitat i alhora reclama tenir milers de testimonis que li demostrin fe i devoció mentre remata menys de dues hores de concert com el d'ahir amb Believe , Boyfriend i Baby .