Josep Vallverdú, premi Jaume Fuster
Autor d'una obra que supera les 50.000 pàgines, Josep Vallverdú ha guanyat l'onzena edició del Jaume Fuster. El premi el concedeix anualment l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
BARCELONA."Els humans hem de procurar una lluita constant amb nosaltres mateixos, una autovigilància per no cedir fàcilment als mirallets i fer la nostra tasca tan bé com podem", va dir ahir al migdia Josep Vallverdú, onzè premi Jaume Fuster, un reconeixement a tota una extensa i prolífica trajectòria literària. Atorgat des de l'any 2001 per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), el Jaume Fuster d'enguany ha volgut recompensar "el patriarca de Ponent i de la literatura infantil i juvenil", en paraules de l'escriptor Josep Maria Aloy, que va repassar l'extensa trajectòria del creador de Rovelló .
Nascut a Lleida l'any 1923, Vallverdú ha alternat durant anys la docència amb la producció literària, que supera el centenar de títols. Vallverdú ha escrit més de 50.000 pàgines, repartides en diversos gèneres -novel·la, assaig, poesia, teatre i textos autobiogràfics- i adreçades a un públic majoritàriament infantil. L'escriptor es va estrenar l'any 1952 amb Primavera, no! (Arimany), i abans de guanyar el premi Joaquim Ruyra amb Trampa sota les aigües (Estela, 1965), Vallverdú va publicar El batalló de peixos (1960) i Festa major (1961). L'any 1968 es va emportar el premi Josep Maria Folch i Torres amb una de les seves creacions més populars, el gosset Rovelló. D'ençà que es va publicar, Rovelló (La Galera) no s'ha deixat de reimprimir, se n'ha fet una sèrie de dibuixos i s'ha traduït en diverses llengües. En castellà, el Rovelló es diu Polvorón; en basc,Xarpa; en francès, Vif-argent, i en italià, Trivella.
El gos inventat per Josep Vallverdú va ser el primer d'una llista considerable d'encerts editorials, entre els quals destaquen En Roc drapaire (La Galera, 1971), Bernat i els bandolers (1974) i En Mir l'esquirol (1978). A més de publicar una setantena de títols de narrativa infantil, Vallverdú també ha publicat obres de teatre, poemaris, llibres de viatges -entre els quals destaquen els volums dedicats a Lleida i els canals d'Urgell-, estudis literaris i un interessant cicle autobiogràfic que va començar amb Les vuit estacions (Pagès, 1991) i al qual durant les dues últimes dècades hi ha afegit cinc títols més. L'últim, Veïnats i fesomies , va ser publicat l'any 2010.
Per si no n'hi hagués prou amb tot això, Vallverdú també ha traduït més de 40 títols de l'anglès -d'autors com G.K. Chesterton, Graham Greene, Jack London i Oscar Wilde-, del francès, de l'italià i de l'alemany. Abans d'aconseguir el premi Jaume Fuster, la seva tasca prolífica i coherent ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2000).
Un premi amb un bon palmarès
L'AELC concedeix el Jaume Fuster des de fa onze anys amb la voluntat de recompensar escriptors que hagin fet una aportació significativa a les lletres catalanes. Alguns dels guanyadors anteriors a Vallverdú són Jesús Moncada (2001), Jaume Cabré (2003), Carme Riera (2005), Feliu Formosa (2006), Montserrat Abelló (2008), Màrius Sampere (2010) i Emili Teixidor (2011).
