MÚSICA
Cultura 05/03/2012

Josep Pons mostra la intensa expressivitat de Casablancas

Javier Pérez Senz
1 min

Poques vegades haurà viscut Benet Casablancas una setmana tan carregada d'emocions, èxits i alegries. La festa va arrencar dilluns amb l'estrena mundial al Palau de la Música de l'última obra simfònica, Darkness Visible , dirigida per Jurowski al capdavant de la Filharmònica de Londres, i conclou aquest cap de setmana amb la interpretació d'Alter Klang. Impromptu per a gran orquestra a càrrec de Josep Pons, a qui està dedicat, i la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Música inspirada en la pintura de Paul Klee, d'impecable factura, intensa expressivitat i sàvia escriptura, capaç de generar tensions i contrastos en un flux sonor en constant transformació. Pons dirigeix l'obra -potser el màxim assoliment simfònic del compositor- amb vigor narratiu i atenció al detall, ressaltant les troballes d'una escriptura de refinat virtuosisme.

Josep Pons és un músic fiable que sempre anteposa l'expressivitat a l'efectisme sonor. I aquesta actitud li escau molt bé a una obra de tan esfereïdores dinàmiques com la Simfonia núm 8 de Xostakóvitx. En la seva segona simfonia de guerra , el compositor rus desencadena un torrent sonor, un violent cabal d'imatges sonores que plasmen l'angoixa, la crueltat, l'horror i la mort d'un Leningrad en lluita brutal contra les tropes de Hitler. Radiografia sonora d'exaltats colors, ritmes implacables, violents contrastos i recessos lírics que Pons va tractar d'equilibrar, no sempre amb èxit, davant una OBC que va donar curs a una contundent enganxada sonora. Un cop més, l'excés de decibels va guanyar la partida a la calidesa i qualitat del so.

stats