Publicitat
Publicitat

Josep Maria de Sagarra: de l'espardenya al melodrama

Josep Pla deia que Sagarra era "massa bon poeta per a ésser profund", cosa que és una manera suau de dir que era massa bon versificador per ser un gran poeta. I realment era un versificador de primera, com pot comprovar qualsevol que llegeixi les seves traduccions de Shakespeare o de Dant, o els fragments de les seves obres dramàtiques que es reprodueixen en aquest assaig de Josep Miquel Sobrer, professor emèrit de la Universitat d'Indiana i traductor al català d'obres de John Donne, H.G. Wells i Sylvia Plath i a l'anglès de Rodoreda i Pere Calders.

La major part del llibre dissecciona la producció dramàtica sagarriana, i ens ofereix un resum de l'argument de cada obra, un petit comentari crític i una anàlisi global al final de cada un dels seus quatre períodes. Des de les primeres peces d'arrel folklòrica fins al teatre més de tesi de la postguerra, Sagarra tingué clar que escrivia per al públic, i en aquell temps el públic era una burgesia que es vestia per sortir i que feia de l'assistència a un espectacle un motiu de trobada i d'exhibició, com es pot veure en les magnífiques fotos que il·lustren l'edició. Mai no va intentar modernitats com Pirandello i Brecht, i només cal llegir el resum de La ferida lluminosa per comprendre l'abast argumental de què era capaç. Ara bé, dir, com fa el professor Sobrer, que l'arcaisme de Sagarra és comparable al de Shakespeare resulta, com a poc, desafortunat, igual que dir que la humanitat no seria més pobra si es perdés una obra com As you like it . Si el llibre resulta una bona aproximació descriptiva a l'obra de Sagarra, ens diu ben poc de quines arrels i influències beu, i de quin altre teatre es feia en català a l'època. El professor Sobrer l'encerta quan critica els afanys de modernor que de vegades corquen la cultura catalana, però resulten una mica absurds els intents de disculpar l'actitud acrítica de Sagarra durant la postguerra, i em sembla totalment frívol qualificar la Guerra Civil d'"uns quants anys de bogeria durant els quals molts s'hi deixaren la pell a una banda i una altra de les barricades" .