Publicitat
Publicitat

POLÍTICA CULTURAL

Josep M. Bricall: "El CoNCA era una cosa molt aigualida "

Estalvi "Dir que el Consell de les Arts és car em sembla tan ridícul com dir que hem de tancar hospitals" El projecte "El CoNCA que jo vaig concebre estava molt vinculat al fet de poder prendre decisions"

El catedràtic d'economia política i exrector de la Universitat de Barcelona Josep Maria Bricall va redactar el 2005, per encàrrec de l'aleshores president Pasqual Maragall, la proposta d'un Consell de la Cultura i les Arts. L'objectiu era que l'organisme participés en la definició de les grans línies de política cultural i pogués decidir sobre la concessió d'ajudes. Bricall lamenta la decisió del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, de retallar les competències del CoNCA.

Què opina de l'argument d'estalvi i eficiència que ha donat el departament de Cultura per retallar competències del CoNCA?

Amb aquest mateix criteri potser s'hauria de suprimir tota l'administració pública. No crec que sigui un argument seriós. És molt lamentable que en aquest país ens dediquem a fer i desfer coses. El Consell de les Arts era un sistema que volia evitar que les ajudes públiques es decidissin de manera improvisada o política. No vam inventar res, això ho van inventar els països anglosaxons.

A Catalunya el CoNCA, a diferència dels països anglosaxons, va néixer coix?

Als països anglosaxons hi viuen anglosaxons.

Vol dir que és un tema cultural?

Pot ser un tema cultural però també pot ser un tema polític. Una llei que ha estat aprovada ha de fer-se durar, aquest és el meu punt de vista. Si als altres llocs ha funcionat i aquí no, és potser perquè les condicions perquè funcionés no es van posar. Dir que això és car em sembla un argument tan ridícul com dir que hem de tancar els hospitals. Si un està interessant que una cosa funcioni, sempre hi ha diners.

Ha prevalgut el criteri de la centralització?

Crec que el projecte del CoNCA estava prou pensat per resoldre problemes. Hi ha països que no tenen un consell de les arts, França fa unes polítiques culturals molt bones sense un consell de les arts, però França té una administració pública d'una eficiència i professionalitat admirables. Esclar que a França hi ha una escola d'administració pública, i aquí no hi ha res.

Entre el seu projecte i el que s'ha acabat aplicant hi ha un abisme?

El Consell de les Arts que jo vaig concebre estava molt vinculat al fet de poder prendre decisions. I al final es va fer una cosa molt aigualida. El meu projecte consistia a fer una separació molt específica, molt clara, molt concreta, entre el Consell de les Arts i el departament de Cultura. I aquesta línia no es va mantenir. El Consell de les Arts era un organisme amb capacitat per prendre i aturar decisions. La gent que l'integrava també tenia un perfil força diferent del que jo proposava en el projecte.