Publicitat
Publicitat

L'ESTRENA DE LA SETMANA

S'estrena 'Guest', el nou documental del director d''En construcción'

José Luis Guerin i el retrat fugisser

José Luis Guerin es va passejar durant un any per festivals de tot el món presentant la seva pel·lícula anterior, En la ciudad de Sylvia (2007). D'aquest periple promocional el director n'extreu una obra singular, no ben bé un documental, sinó més aviat un quadern d'esbossos i impressions cinematogràfiques que fuig del fast i la catifa vermella per endinsar-se sense rumb prefixat en els carrers de les ciutats que visita, obrint-se al món i deixant que la vida s'inscrigui d'alguna manera a la pantalla.

La pel·lícula transita per indrets de tot el món (Nova York, Bogotà, l'Havana, etc.), tot capturant instants passatgers i trobant-se amb persones i circumstàncies que serveixen per elaborar una sèrie de registres necessàriament fugissers. Desfilen davant la càmera alguns col·legues d'ofici (els cineastes Jonas Mekas i Chantal Ackerman), però, sobretot, persones anònimes amb qui Guerin estableix un contacte casual presidit per l'interès i la curiositat del director: uns nens que juguen a les runes d'una escola -resumint sense paraules el conflicte palestí-, una família boliviana que viu per sota del llindar de la pobresa, una mare filipina que enyora els seus fills des de Hong Kong, un fotògraf jubilat de Taipei que conserva la memòria visual del seu barri, etc.

Un retrat interior

El fruit d'aquest mirar i remirar l'altre no documenta tant el món que envolta el director -un món per definició estrany- com la mateixa recerca del cineasta per trobar-se amb la seva pel·lícula. Guest és un retrat interior disfressat de paisatgisme multicultural, que evoca constantment la mirada d'un creador que s'identifica amb el primitivisme dels operadors de Lumière, però que està més a prop de l'avantguarda nord-americana dels seixanta.

Guerin dissemina tot de referències cinèfiles al llarg del metratge. La imatge del director de cinema d' Els viatges de Sullivan (1941), el pròleg oníric de Retrat de Jennie (1948), la lluna de Méliès... I la seva pròpia obra: la pel·lícula comença amb la presentació d' En la ciudad de Sylvia a Venècia, connectant així el relat amb la filmografia anterior del cineasta. El conjunt és un exercici formal que explora la tensió entre l' altre i el jo inherent en qualsevol retrat. Una tensió, en aquest cas, més reveladora del jo perifèric d'un artista que de la naturalesa objectiva de l' altre .

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT