Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

José Carlos Llop : "Les illes són microcosmos on hi és tot"

El nou llibre de José Carlos Llop (Palma, 1956) és una evocació dels estius que, quan era petit, l'escriptor passava a Betlem, a prop de la Colònia de Sant Pere, amb els seus pares i germans.

El nou llibre de José Carlos Llop (Palma, 1956) és una evocació dels estius que, quan era petit, l'escriptor passava a Betlem, a prop de la Colònia de Sant Pere, amb els seus pares i germans. Recuperació del paradís perdut de la infantesa, autobiografia familiar i memòria íntima d'una Mallorca ja desapareguda, Solsticio és també una reflexió sobre la mediterraneïtat.

Diríeu que Solsticio és un dels vostres llibres més personals?

Sembla més personal del que és. La voluntat de Solsticio no és consignar la meva infantesa, sinó parlar del temps de la creació dels mites. Del mite de la insularitat, del de la mediterraneïtat -el contacte amb el camp i la mar- i del de la literatura. I això ho faig a partir d'una situació personal singular: els mesos d'agost que, entre els anys de 1961 i 1968, passava amb la família a la Bateria de Betlem. Fixa't que el jo narrador conta poc el que ell fa i, en canvi, descriu exhaustivament el paisatge i les figures que el poblen.

És una reivindicació de la infantesa com a paradís?

No pens que sigui una reivindicació, perquè jo procur no reivindicar mai res. Sí que tenc la creença, però, que el paradís està estrictament lligat a la infància. I quan dic la infància vull dir la individual i també la col·lectiva. En el fons, recordar la infància és recordar un món on les coses bones són més presents que les dolentes.

Un dels aspectes interessants del llibre és l'idiomàtic. La llengua familiar era el castellà, però hi havia coses que invariablement les designàveu en català.

Sí, eren les paraules de la mar i de la terra. També les dèiem en castellà, és clar, però érem conscients que no podíem oblidar com es deien en català. Tot plegat era molt natural. Igual com ens hauria semblat molt antinatural llegir les rondalles traduïdes al castellà.

De quina manera us ha marcat ser fill de militar?

Marcar és un verb que no m'agrada, però diria que m'ha marcat molt més ser illenc que ser fill de militar. A més, per mi allò important no és ser fill de militar, sinó ser fill de mon pare. No tots els fills de militar hem estat educats de la mateixa manera. Un dels trets importants a ca nostra era l'austeritat. Certes concepcions del luxe i el confort no eren gaire ben vistes. En tot cas, la professió del pare no és determinant per definir un fill. Si jo mateix fos militar, sí que seria essencial en la meva personalitat. Ser fill de militar, però, no passa de ser una anècdota menor.

I com us ha marcat ser illenc?

Ser illenc implica, sobretot, tenir una concepció del món molt diferent de la que tenen els continentals. L'individualisme, per exemple, és un tret molt illenc. El patró per excel·lència d'aquest individualisme de la cultura illenca el trobam a Anglaterra: una illa que es considera un continent! Mallorca, una illa complexa i històricament densa, que ha mirat cap a l'orient i cap al nord d'Àfrica però també cap a Europa, ens dóna als mallorquins la idea de viure en un microcosmos on hi és absolutament tot. Com si l'illa fos un laboratori on hi cap tota la resta del món. A un continental, mai no li passaria pel cap pensar que tot el món pot trobar-se dins el seu territori.

Entre altres coses, Solsticio és un intent de definir la mediterraneïtat. Què és la mediterraneïtat segons José Carlos Llop?

El que és la Mediterrània per mi és impossible de resumir en deu o vint línies. He escrit molts de poemes -i els dos darrers llibres- intentant definir-ho. Principalment, diria que el Mediterrani és l'origen del pensament, l'art i l'espiritualitat occidental, és a dir, és l'origen del món tal com nosaltres l'entenem des de fa segles. La mediterraneïtat també és una manera d'entendre la vida, molt rica i alhora molt tràgica.

D'on ve aquest component tràgic?

Ve de la mar, escenari de moltes invasions i batalles. Des de l'antiguitat, s'ha vessat més sang damunt l'aigua de la Mediterrània que damunt la terra de moltes zones del continent europeu.