ÒPERA
Cultura 26/01/2012

Jordi Savall rescata l'obra de Martín i Soler

Demà comencen al Liceu les representacions de l'òpera Il burbero di buon cuore, del compositor valencià del segle XVIII Vicent Martín i Soler. La direcció musical és de Jordi Savall i l'escènica, d'Irina Brook.

Xavier Cervantes
2 min
EMBOLICS EN UNA PENSIÓ 
 El baix baríton aragonès Carlos Chausson (a l'esquerra) és el rondinaire Ferramondo de l'òpera de Vicent Martín  i Soler.

BARCELONA."Vicent Martín i Soler és el nostre compositor més important del període clàssic. Si hagués sigut alemany, avui seria més conegut". Són paraules de Jordi Savall sobre un compositor que va tenir molt èxit a Àustria a finals del segle XVIII, i del qual es va fer ressò Mozart. Il burbero di buon cuore ( El rondinaire de bon cor ), estrenada a Viena el 1786, és la tercera òpera de Martín i Soler que es pot veure al Liceu, després de L'arbore di Diana i Una cosa rara . Les representacions seran els dies 27, 29 i 31 de gener, i 2, 4 i 6 de febrer.

Il burbero di buon cuore és un drama giocoso en dos actes, amb llibret de Lorenzo da Ponte basat en la comèdia Le bourru bienfaisant del venecià Carlo Goldoni. El protagonista és Ferramondo, un home amb males puces propietari d'una mansió i tutor de dos nebots orfes. "Cal tenir present que l'òpera es va estrenar el 1786, dos anys abans de la Revolució francesa, i parteix de l'obra de teatre d'un humanista com Goldoni. Era un canvi d'era", explica Savall.

Martín i Soler, a qui el director d'Igualada considera "el nostre Rossini", no era aliè a les transformacions socials del moment, i ho va reflectir en la seva música, que "introdueix elements melòdics propis de la cultura popular espanyola i valenciana", diu Savall. Aquests elements es poden sentir sobretot a les àries.

El muntatge que arriba al Liceu, en una coproducció amb el Teatro Real de Madrid, inclou també les dues àries, Chi sà, chi sà qual sia l'affano i Vado, ma dove? Oh Dei! , que Mozart va compondre el 1789 a petició de la soprano Louise Villeneuve, i que han quedat incorporades a la partitura. Per a Savall, és evident que "Martín i Soler sona molt mozartià, però hem de recordar la cronologia: va ser Mozart qui va escoltar Martín i Soler i, per tant, va ser Mozart qui va rebre la influència" del compositor valencià.

"Com un guió de Woody Allen"

La directora d'escena Irina Brook destaca la "modernitat psicològica" d' Il burbero di buon cuore . "El text és com un guió d'una pel·lícula de Woody Allen", diu. Brook, que no es considera "una directora d'escena de museu", ha actualitzat l'escenografia -la mansió ara és una pensió- però s'ha volgut mantenir fidel a la història original. "No és un text per fer bogeries escèniques", explica.

stats