Publicitat
Publicitat

Jordi Savall: "Rarament escolto música per relaxar-me; quan vull fer-ho, llegeixo un llibre"

L'any passat rebé el premi Léonie Sonning, considerat el Nobel de la música. Aquesta setmana protagonitza el Festival de Música Antiga de Poblet, el dia 19 actua a Eivissa i el 20, al castell de Bellver de Palma

Penja el cartell d'ocupat. Quan viatja en taxi, Jordi Savall no pot evitar analitzar els acords que emanen de l'emissora que el conductor ha triat per a aquell trajecte. Una radiofórmula comercial o una cadena de música clàssica. Tant li fa. Tot i que pugui semblar estrany, Savall no escolta música quan el que vol és evadir-se. "Llavors, llegeixo un llibre", assegura amb el seu to de veu íntim i poètic. Violagambista, director d'orquestra i divulgador de música antiga, Jordi Savall (1941) va rebre l'any passat el premi Léonie Sonning, considerat el Nobel de la música. Aquesta setmana protagonitza el Festival de Música Antiga de Poblet (els dies 15, 16 i 17 d'agost) que ell mateix impulsa, i els dies 19 i 20 actuarà al castell de Bellver de Palma.

És un arqueòleg de la música?

No, un arqueòleg descobreix ruïnes i les deixa tal com les ha trobades. Jo em sento, més aviat, com un explorador que descobreix un nou país, una nova ciutat o un monument i el fa conèixer, el reviu.

¿I com és d'important divulgar aquests coneixements antics?

La música és l'art que necessitem recuperar més perquè la música només existeix quan la cantem i la toquem. La música viva és la que cantem avui i la que toquem avui. Una partitura dels trobadors si no la cantes, no existeix. És un manuscrit. En canvi, una església romànica existeix per ella mateixa, no necessita un arquitecte que la presenti allà mateix. La música sempre necessita intèrprets actuals. I per recordar les meravelles del passat, necessitem estudiar-les, necessitem aprendre com es tocaven i dotar-les avui de tota la bellesa i tota l'emoció que elles mateixes porten.

Quin paper prenen les autoritats en aquest procés de recuperació?

En totes les èpoques de la història, la cultura ha existit quan hi ha hagut reis, papes o nobles que han finançat els artistes. L'art no ha estat mai un negoci. L'art no es pot posar al mateix nivell que una persona que ven cotxes o vestits. En l'art, moltes vegades, el que és més delicat i més bonic és el més difícil de vendre perquè requereix més preparació, sensibilitat i cultura. I fins que la gent no ho coneix, no s'hi interessa. L'art s'ha de cuidar.

I la gent ho coneix?

Jo faig 150 concerts l'any i en podria fer el doble, si fos un superhome. Sempre hi ha una gran demanda de projectes de qualitat i de coses interessants. En aquest sentit, el que em va passar amb Tots els matins del món va ser molt característic. Jo tocava les músiques de Marin Marais i de Sainte-Colombe des del principi, des dels anys 70, i vam haver d'esperar fins als 90, vint anys!, perquè això fos popular. I gràcies a una pel·lícula. Les pel·lícules són l'art del nostre temps.

En aquests pròxims concerts, però, l'entorn acompanyarà.

Quan toques ben tocada una música d'una època és com una màquina de viatjar en el temps, però alhora és un mecanisme que et permet viure l'emoció del present. En aquest concerts a Poblet i al castell de Bellver, les persones sentiran com si fessin un viatge a l'època de Lluís XIV o al Versalles d'aquell temps, però al mateix temps sentiran l'emoció del moment i de la bellesa d'aquelles músiques. Això és el que és fascinant.

Tant al castell de Bellver com al monestir de Poblet oferirà recitals de viola de gamba en solitari.

Sí. Quan toques tot sol et sents al cent per cent tu. Tot depèn del teu cos, dels teus dits, de la teva emoció, de la teva sensibilitat. Aquí no tens cap amagatall. Estàs sol i tot ho has de fer tu. Cada respiració, cada so, cada emoció ha d'estar al seu lloc. De tant en tant, faig concerts així i gaudeixo molt. En aquell moment sents tota la força de la bellesa de la viola de gamba, que és un dels instruments més poètics i més íntims que existeixen.

Fent un salt en el temps, quina és la salut de la música actual?

No s'havia fet mai tanta música com es fa avui dia. I a la música d'ara hi pots accedir de mil maneres diferents: internet, discos, Amazon, iTunes. La música és a tot arreu i els que fem música tenim una obligació: recordar que les músiques essencials són les que ens emocionen, les que ens fan sentir alguna cosa dins el nostre cos. És cert que la música ens pot servir per divertir-nos, per passar-nos-ho bé, per ballar; però el que ens dóna realment la felicitat són les músiques que ens toquen el cor. I d'aquestes, no n'hi ha gaires.

I vostè, què escolta?

En aquest moment escolto músiques d'Orient, de Pèrsia, dels Balcans, de l'Àfrica. M'interessen bastant les músiques d'altres cultures. De cara al 2015, estic preparant un projecte sobre la ruta de l'esclavatge, i per això estic escoltant músiques de l'Àfrica i del Carib. M'interessa descobrir coses. Rarament escolto la música per relaxar-me; quan vull fer-ho, llegeixo un llibre. Per mi, escoltar música vol dir treballar. Quan l'escolto, l'analitzo. Fins i tot quan vaig en taxi començo a analitzar els acords del que escolto.