Publicitat
Publicitat

TEATRE

Jordi Galceran: "M'encantaria dirigir una sala comercial"

Artesà "Jo intento fer bon teatre. Si a sobre pogués fer bona literatura, seria Shakespeare" Lúdic "No faig teatre per provocar, faig teatre d'entreteniment" Secret "El més complicat és trobar bones idees"

Un dels millors dramaturgs del país, Jordi Galceran, reapareix amb la tercera obra posterior a El mètode Grönholm , Burundanga , a La Villarroel. És el primer text seu que es va estrenar abans a Madrid que aquí.

Li ha costat a aquesta obra arribar a una sala comercial. Per què?

El viatge a Barcelona ha sigut molt llarg i a Madrid va ser instantani: un sopar, un comentari, donar l'obra i estrenar-la al cap de tres mesos. Amb les comèdies passa molt, fins que no les veus en relació amb el públic, si no tens molta intuïció, no t'adones de si funcionen. Hi ha poca gent que sàpiga llegir teatre i que entengui com van les coses davant de l'espectador.

¿No dubtaven de Galceran, però tenien por de fer una obra sobre ETA?

No. Jo he tingut fracassos sonats. I també èxits sonats. No vol dir res. A vegades et surten bé i a vegades no. Potser hi ha el tema d'ETA o potser és que no els va fer gràcia.

Creu que es pot fer comèdia de tot?

De gairebé tot, sí, però és difícil. Una obra de pederastes no sé si tindria puta gràcia. La Vampira del Raval és una comèdia amb una senyora que matava nens i els prostituïa, i en canvi han trobat el to. ETA era difícil perquè és un tema visceral. Jo no faig teatre per provocar, faig teatre d'entreteniment. Però per això has de triar temes que toquin la gent, que els importin, que tothom tingui una postura formada i sigui essencial per a ell. I llavors trobar el to perquè rigui. A mi a Burundanga em va costar molt.

Costa trobar algú que digui que fa teatre d'entreteniment, i res més.

Tothom intenta que la seva feina sigui molt valorada per la humanitat. Jo crec que la funció del teatre és que la gent visqui altres vides, vegi històries i sobretot senti coses: s'emocioni, pateixi, es diverteixi, s'intrigui... Si faig una comèdia, la meva obligació és que sigui molt divertida. Després de la funció, que cadascú pensi el que vulgui.

Quina és l'equació dels seus referents? Com es definiria?

Seria David Mamet més Billy Wilder. M'agrada la intenció de Mamet de tenir sempre enganxat l'espectador i utilitzar un llenguatge clar, creïble, gens artificiós, i la voluntat de Wilder de fer humor blanc amb les coses més dures de la vida. Jo intento fer bon teatre, que vol dir que l'espectador estigui enganxat fins al final, perquè no em considero bon escriptor. Si a sobre pogués fer bona literatura seria Shakespeare. Però d'aquests em sobren dits d'una mà en tota la història del teatre.

La seva vis còmica com a autor és indubtable. Sembla que tingui un secret.

El secret és fàcil de dir i difícil de fer: per escriure teatre has de tenir una bona idea. Amb una idea com El mètode Grönholm és molt difícil escriure una mala obra. El més complicat d'aquesta feina és trobar aquestes idees.

Sol rastrejar molt l'actualitat, els diaris. Què l'inspira?

Als diaris i a la vida és on hi ha totes les històries. La creativitat consisteix a relacionar coses que en principi no tenen cap relació, adonar-te que en aquella història hi ha una obra de teatre. Si jo et dic que faré una obra d'un tio que s'enamora d'una cabra, et penses que és tonto. Però hi ha un dramaturg que té la valentia de portar aquesta idea fins al final seriosament, això és el que els bons dramaturgs saben fer.

No s'atreviria a dirigir obres?

Sempre he dit que no perquè és una part del procés que no m'interessa, i no me'n sortiria perquè m'acabaria barallant amb els actors. Quan he acabat una obra, ja he fet la feina. Sé com m'agradaria veure-la a l'escenari, ho sé tot, i passar-se setmanes intentant que els actors facin el que jo sé que han de fer, és avorridíssim.

I dirigir un teatre? El TNC?

Això m'encantaria, dirigir una sala comercial, que el meu problema fossin els espectadors, no els polítics o la professió. Dirigir el TNC és un atabalament que no vull per a res.

Vostè era crític amb la SGAE i la seva nul·la atenció als dramaturgs. Després ha participat en la comissió que n'ha canviat els estatuts.

Si t'estàs queixant que una cosa funciona malament, quan tens l'oportunitat de fer alguna cosa perquè millori, no fer-ho és de cagats. El que no he fet és presentar-me a les eleccions perquè sóc jove encara i el que he de fer és escriure teatre.

Creu que és possible refundar-la?

És possible, tot i l'herència. Es perdran molts diners dels autors i com que té un gran problema de liquiditat per pagar crèdits, ens acabaran augmentant les retencions. I això passarà. El que vam intentar amb els nous estatuts és que de les eleccions en surti una junta molt plural, que no passi com en temps de Teddy Bautista, que els 33 membres de la junta eren de la seva candidatura.

Com veuria una SGAE catalana?

Aquestes organitzacions, com més grosses més fortes. És possible tècnicament fer una SGAE catalana, però si l'espanyola canvia, funciona bé i s'adona que viu en un país on hi ha diferents territoris i llengües, no és necessària la SGAE catalana.

Té algun projecte televisiu llest?

Vénen temps molt difícils per als guionistes. Es farà molt poca ficció perquè és molt cara i és més barat fer ràdio per la tele, posar-ne quatre que es barallin i un que ensenyi el cul. No hi ha indústria i molt poc mercat. Les sèries d'aquí no es pensen perquè puguin anar més lluny, al contrari de les anglosaxones.

Es pot canviar de xip?

És molt difícil. A Catalunya, TV3 pot fer dues o tres sèries a l'any, no té diners per a més, i per tant han d'anar bé. Quan escrivim, és el gran problema: la sèrie ha d'agradar a tothom, tot ha de ser blanc.

Per sort vostè té el teatre.

Jo visc de Fuga i Burundanga que fan a Madrid i del Grönholm que em fan a fora, no de la tele.