Joan Matabosch, director artístic del Liceu: "L'ERO temporal és un mal menor i s'ha de tenir cintura per acceptar-lo"

BarcelonaL'ERO temporal al Gran Teatre del Liceu "és un mal menor i s'ha de tenir prou cintura per acceptar-lo". Qui ho diu és el seu director artístic, Joan Matabosch, fent referència a l'ERO temporal que s'aplicarà al teatre de la Rambla entre l'1 i el 24 de setembre de 2013 i entre el 6 i el 31 de juliol del 2014, períodes sense activitat artística. Tot i manifestar que és un "mal menor", diu que sap greu que "en la conjuntura actual es recorrin a aquestes mesures". Matabosch recalcar que li "encantaria" que hi hagués un canvi en les tarifes de les entrades a la baixa, però afegeix que a "la pròxima temporada hi haurà una baixada de preus important d'una forma molt asimètrica". La pròxima temporada serà la primera que gestionarà el nou director general de Liceu, que haurà de substituir Joan Francesc Marco, que va deixar el càrrec al juliol. El nomenament del nou director general es coneixerà a principis de setembre.

Sobre aquesta temporada que ha acabat, Matabosch considera que cada espectacle hi era per un motiu i que n'hi han hagut molts que "han funcionat molt bé". Recorda que aquesta temporada era molt especial per al Liceu perquè es commemorava el 200 aniversari dels naixements de Wagner i Verdi, dos dels compositors més importants de la història i molt lligats amb la història del Liceu.

Matabosch reconeix que tot es pot analitzar quan una temporada acaba. En aquest sentit, explica que el Liceu té previst ja de cara el futur remodelar el model i per exemple es deixaran de fer alternances entre dos repartiments amb dos preus diferents d'un mateix muntatge. L'aposta serà que "els espectacles tinguin preus diferents i que hi hagi preus populars, però no assignats a un repartiment, sinó a un títol". Destacat que això és "un canvi en la política del Liceu".

Així mateix, fa èmfasi en què a l'òpera les decisions "no es poden prendre un dia per un altre, sinó que les temporades es confeccionen com a molt amb cinc anys d'antelació". "És un transatlàntic que admet molts canvis i hi ha marge de flexibilitat, però no es pot donar un cop de timó un dia per un altre i que els canvis s'implementin ràpidament. S'han de planificar les coses perquè canviïn a poc a poc de direcció", afegeix.

Reducció del preu de les entrades

"Ens encantaria que hi hagués un canvi en les tarifes", remarca Matabosch, tot i que assegura que "la pròxima temporada hi haurà una baixada de preus important d'una forma molt asimètrica i que en alguns espectacles baixen molt els preus i d'altres una mica". Matabosch admet, referint-se als preus d'aquesta temporada, que els "va agafar a tots desprevinguts". "Hi va haver una pujada salvatge i ridícula de l'IVA que va ser una de les decisions més absurdes i fins i tot irresponsables que s'han pres. Una cosa és obligar a institucions a reinventar-se a causa d'una baixada de les subvencions, però una cosa diferent és desincentivar el consum, una cosa que és letal i que no s'ha de fer mai", diu Matabosch.

El director artístic també recorda que el Liceu ja havia hagut de pujar molt els preus en contra de la seva voluntat i ha afirmat que és evident que "una pujada del 13% ha provocat una desincentivació del consum". No obstant això, apunta que el Liceu ja pot estar content, ja que "no està gens malament com s'ha venut la temporada". Reconeix que amb l'augment de l'IVA potser alguna funció de 'Luccio Silla' no s'hauria d'haver fet, però quan estava programat no hi havia aquest preu. "Alguns d'aquests títols es més car cancel·lar-los que simplement fer-los", assegura.

L'ERO temporal

Pel que fa a l'ERO temporal, Matabosh destaca en primer lloc que "no tindrà cap incidència en la pròxima temporada perquè es fa en períodes d'inactivitat". Assenyala que els "sap greu que en la conjuntura actual es recorrin a aquestes mesures, però això passa a moltes empreses del país i el Liceu és una excepció". "És un mal menor i s'ha de tenir prou cintura per acceptar-lo", assegura. Matabosch espera que això no afecti el producte artístic de la casa, perquè si passés estarien "perduts".

'La llegenda de la ciutat invisible de Kitej'

Sobre la pròxima temporada, Matabosch avança que serà "magnífica"; una temporada que comença amb quatre concerts Verdi que són "singulars" i que són "una proposta molt interessant perquè serà una oportunitat única de veure al Liceu fragments de totes les òperes de Verdi". "Hi ha molta part de l'obra de Verdi que és desconeguda", diu.

Matabosch recalca també la teatral 'Agrippina' de Georg Friedrich Händel; 'Cendrillon', de Jules Massenet, que "mai s'havia representat al Liceu i serà una autèntica festa nadalenca" i un "repartiment fora de sèrie"; 'Il prigioniero / Suor Angelica' de Luigi Dallapiccola i Giacomo Puccini; 'La sonnambula' de Vincenzo Bellini; així com 'Tosca', de Giacomo Puccini, entre d'altres.

Però per sobre de la resta, destaca 'La llegenda de la ciutat invisible de Kitej' de Nikolai Rimski-Kórsakov. "És un esdeveniment de primera magnitud, la tornada al Liceu d'una de les obres més importants de tot el repertori rús. 'La llegenda de la ciutat invisible de Kitej' és fora de sèrie i està molt lligada a la història del Liceu". Es va estrenar a Sant Petersburg el 20 de febrer del 1907 i el primer teatre que la va estrenar fora de Rússia va ser el Gran Teatre del Liceu el 2 de gener del 1926. Matabsoch explica que hi havia una fascinació per l'art rus a Barcelona en aquella època dels ballets russos i 'Kitej' "va encarnar aquesta fascinació". "La gent van embogir i va provocar una histèria col·lectiva. 'Kitej' es va fer el 1926 i es va reposar cada temporada fins a la Guerra Civil, l'any 1936", recorda Matabosch. Aquest és el muntatge més representat de tot el repertori del Liceu en aquella dècada. "És l'obra de més èxit i era inconcebible fer una temporada del Liceu sense 'Kitej'". Matabosch vol deixar clar que no és un muntatge que se l'hagin tret de la màniga.

En aquest context, destaca que el Liceu fa dotze anys que intenta fer 'Kitej'. "A poc a poc el Liceu fa els deures; quan es va incendiar el 1994 hi havia una part important del repertori que estava per estrenar o que s'havia fet poc", diu Matabosch, que explica que "falten per fer les coses més de cambra, però potser el Liceu no és el lloc per fer-les".