Barcelona.Pere Pons va assumir la direcció artística del Jamboree a principis d'any. Un dels seus objectius és vincular el jazz amb altres músiques i altres disciplines artístiques. Com diu Pons, es tracta "d'inocular el jazz en altres àmbits culturals" i alhora "captar un públic que no sigui estrictament jazzístic". La recuperació avui i demà de l'espectacle Paraula de jazz , integrat en la programació del festival BarnaSants, forma part d'aquesta estratègia del Jamboree. Els protagonistes són dos poetes, Joan Margarit i Pere Rovira, i tres músics, el saxofonista Perico Sambeat, el pianista Xavier Monge i el contrabaixista Rai Ferrer.
"Els dos poetes som els equivalents dels cantants, però no cantem sinó que recitem", diu Margarit sobre un projecte que ell mateix considera "molt flexible" perquè el repertori, tant el poètic com el musical, mai no és repeteix. "Hi ha alguna excepció, com La llibertat , un poema que el Perico sempre l'exigeix", explica Margarit, que defensa el lligam entre el jazz i la poesia del segle XX. Formalment, a Paraules de jazz - que va donar peu a l'enregistrament del disc Paraula de jazz publicat pel segell Satchmo l'any 1999- les veus dels poetes reciten mentre els músics van desenvolupant una interpretació que acostuma a tenir una frase d'un estàndard de jazz com a desencadenant. La idea és que el públic pari atenció al poema i que la música tingui algun element que sigui fàcil de reconèixer. Si més no, és un punt de partida a partir del qual crea el trio de Sambeat.
Per a un públic molt variat
La matèria poètica de Paraules de jazz són versos que parlen de jazz o que hi fan una clara referència. "És un espectacle per a un públic molt variat i que serveix per a tothom", explica Margarit, un poeta que admira el jazz "des dels anys 50" i que confia en la capacitat comunicadora de la poesia. "Qui pot llegir un diari també pot llegir un poema", insisteix per recordar que injusta que és l'estigmatizació de la poesia.
