Cultura 20/06/2011

Janelle Monáe es fa seu el Sónar 2011

M.s.
3 min
Janelle Monáe  es fa seu el Sónar 2011

No feia gaire que Janelle Monáe havia tocat a Barcelona. Va debutar a la ciutat -i a l'Estat- al febrer a la Sala Apolo, amb les entrades exhaurides, i es preveia que el xou de dissabte al Sónar de Nit seria idèntic: la diminuta nova diva de la música negra tot just divendres feia públic que està treballant en noves cançons, així que el repertori continuaria sent el de l'aclamat debut en llarg The ArchAndroid (2010), una eclèctica col·lecció en què hi caben R&B, funk, pop, hip-hop i rockabilly.

Quan van sortir els músics a l'escenari, però, ja es va comprovar que hi hauria algunes novetats respecte al xou a l'Apolo. A Monáe aquest cop l'acompanyava l'ArchOrchestra, és a dir, la banda habitual (guitarra, teclats, baix, bateria, metalls i coristes) més una secció de cordes.Una formació de luxe a la qual els problemes de so no van permetre lluir-s'hi del tot. Però la qualitat del xou, de les cançons i dels intèrprets, començant per la carismàtica Monáe, i l'acurada estètica de la proposta, amb ballarines i performances (va pintar un quadre que ja havia fet a l'Apolo), van fer perdonar que joies com Tightrope , Faster o Locked inside , no sonessin com es mereixien. De propina va caure una versió de l' I want you back , el clàssic dels Jackson 5, i Monáe va regalar al públic un Moonwalk , l'icònic pas del desaparegut petit dels Jackson, a més d'emular, i d'homenatjar amb

les visuals l'ídol James Brown.

Abans de Monáe, havia donat el tret de sortida de l'última nit del Sónar 2011 Chris Cunningham. El prestigiós videoartista i realitzador de videoclips és, entre d'altres, l'autor dels d' All is full of love , de Björk, de Sheena is a parasite , de The Horrors i de Come to daddy , d'Aphex Twin, que la nit abans havia punxat a l'escenari on ahir Cunningham presentava al Sónar el seu nou espectacle audiovisual, que només s'havia pogut veure abans a la Roundhouse de Londres i al Teatre de l'Òpera de Sydney.

En tres pantalles se succeïen imatges, sincronitzades entre si i, sobretot, amb la música. Imatges de vegades més o menys abstractes, que eminentment mostraven la correspondència entre imatge i so, i d'altres més narratives, mostrant situacions violentes. Tot plegat un treball fosc i torbador que un assistent al Sónar va definir a Twitter com "l'experiència audiovisual de la seva vida". Llàstima que per culpa de la impuntualitat als escenaris (una constant en l'edició d'enguany del Sónar de Nit) l'espectacle de Cunningham coincidís, més del que estava previst al programa, amb el de Monáe. I llàstima, posats a dir, que el concert de l'estrella electro-pop francesa Yelle coincidís del tot, aquest ja fins i tot sobre paper, amb el de la diva R&B. Costa d'entendre que les dues propostes més pop de la nit de dissabte fossin incompatibles l'una amb l'altra.

Endurir el cul

Un altre dels grans moments va ser el concert dels portuguesos Buraka Som Sistema, dos DJ i dos MC que alternen micròfon i ball. Repetidors al Sónar -per partida doble: tornaven al festival després de tocar-hi el 2008 i l'endemà tocaven al SonarKids-, els reis del kuduro, la música de ball d'Angola que han actualitzat amb techno, van posar de cap per avall el descobert Sónar Pub i van forçar el públic a enfortir els glutis amb el ritme desenfrenat. No en va, kuduro vol dir cul dur.

Però de fet eren una relativa minoria, en la immensitat d'un recinte no gaire ple, els que van moure el cul amb els portuguesos. Si més no fins que va acabar el xou d'Underworld, que van provocar l'apoteosi quan van acabar amb Born slippy . Clàssics de l'escena electrònica, així va sonar la seva proposta: clàssica, sobretot si se la comparava amb la del britànic Shackleton, que va despatxar dubstep empeltat de techno a l'escenari del costat. Ara, ningú va fer gala de tal capacitat de convocatòria, ni el supergrup Magnetic Man, trio de productors dubstep estrella, capaços d'enfilar hits a les llistes de vendes britàniques. Llàstima que Katy B, que va ser al Sónar divendres, no es quedés per posar la veu en directe a Perfect stranger , el tema que canta al debut del trio.

stats