Publicitat
Publicitat

Potser ens haurien d'afectar una mica més els fets que no són simbòlics

Intolerància zero

La setmana passada vam viure dos episodis d'intolerància que trobo interessants de comparar: la crema d'un Alcorà en una parròquia evangelista de Florida, als Estats Units, i la interrupció d'un espectacle teatral, a Barcelona, per uns espontanis que cridaven coses tan estranyes com ara " Viva Cristo Rey ". El primer va prendre volada internacional perquè va tenir conseqüències milers de quilòmetres més lluny, amb protestes que han provocat desenes de morts, i perquè ha merescut la condemna de l'ONU, d'Obama i d'altres caps de govern. El segon tot just ha estat una notícia local. Si no fos per la funció simbòlica, pel valor de comunicació que tenen algunes coses, el segon episodi seria molt més greu que el primer.

A les novel·les de Vázquez Montalbán, Pepe Carvalho encén el foc amb els llibres de filosofia que no suporta, i un amic meu, en un gest més cívic, va llençar L'ombra del vent de Zafón a mitja lectura en un contenidor de paper i cartó. Cremar un llibre, sobretot si l'has comprat tu, no és pas res de l'altre món. Als EUA, amb la condició que sigui teva, pots cremar la bandera. En canvi, interrompre una funció de teatre perquè no t'agrada, és sempre greu. Els fets són més o menys greus en funció del valor simbòlic que els atorguem. En tots dos casos, els provocadors dels episodis són persones de conviccions religioses, o si més no parlen o criden en nom de la religió. Però de la mateixa manera que els actors i el públic del Nacional van reaccionar amb absoluta serenitat, i ningú no es va llançar sobre els intolerants per escanyar-los, faríem bé de considerar que els que busquen provocar la gent a través dels símbols són senzillament uns sonats. Per sort, que algú cremi una Bíblia, un Alcorà o una còpia barata de la Mare de Déu de Montserrat, una bandera catalana o una d'espanyola, ens afecta cada vegada menys. Però potser ens hauria d'afectar una mica més el que no és simbòlic, com ara que es pugui presentar a les eleccions un partit xenòfob i no un de basc independentista, o que l'entitat E-Cristians, presidida per Josep Miró i Ardèvol, miri d'impedir, en nom de la moral i de la religió, i encara que sigui d'una forma més civilitzada que interrompent la funció, que vegem una obra de teatre. En el meu cas ho ha aconseguit, perquè les entrades s'han exhaurit i m'he quedat sense.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT