Publicitat
Publicitat

LITERATURA

L'èpica, el silenci i la recuperació s'exposen a 'Un país de lletres'

La Institució de les Lletres Catalanes fa 75 anys

Nascuda el 1937 a partir del decret de Carles Pi i Sunyer, la Institució de les Lletres Catalanes celebra 75 anys de la seva fundació i 25 de la seva restitució. La llei òmnibus aprovada al desembre l'encara cap al futur.

"Els escriptors són paraules", va dir Baltasar Porcel durant la participació en l'exposició Llegim, feta al Palau Moja l'any 2006. Convençuts que la paraula literària es fonamenta en tres pilars -autor, obra i lector-, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) inaugura avui l'exposició Un país de lletres , que es podrà visitar al Palau Moja fins al 13 de maig. "A partir del recorregut per aquesta triple casa de l'autoria, l'obra i la lectura anem mostrant les principals activitats de la Institució dels últims 25 anys, des que el Parlament de Catalunya va aprovar-ne la llei de creació el 12 de novembre del 1987", recorda Oriol Izquierdo, actual president de la ILC. També s'aprofita la mostra per fer memòria dels seus inicis, en què l'èpica dels primers anys -va néixer en plena Guerra Civil- va donar pas a unes dècades d'inactivitat a causa del règim franquista. Amb la reinstauració de la democràcia, la Institució va conèixer una segona vida que arriba fins a l'actualitat, encara que ho faci transformada per l'aprovació, el 29 de desembre del 2011, de la llei òmnibus.

1936: El precedent: l'Agrupació d'Escriptors Catalans

La llavor de la ILC va ser sembrada els primers dies d'agost del 1936, quan l'escriptor Francesc Trabal va propugnar la creació d'un nou organisme que ampliés les funcions del Club dels Novel·listes. L'Agrupació d'Escriptors Catalans "va tenir l'habilitat de convertir una entitat d'inspiració sindical en un organisme amb unes atribucions més àmplies i en una plataforma d'actuació professional i civil", va escriure Maria Campillo a La Institució de les Lletres Catalanes 1937-1939 (ILC, 1999).

1937: Neix l''Institut' de les Lletres Catalanes

En un context de Guerra Civil, el conseller de Cultura Carles Pi i Sunyer va orientar l'actuació institucional cap al desplegament de les Biblioteques del Front o la creació de nous organismes, com ara els Serveis de Cultura al Front i l'Institut de les Lletres Catalanes, constituït el 13 de setembre del 1937. Un mes després, passaria a anomenar-se Institució per no ser confosa amb l'Institut d'Estudis Catalans. Entre els escriptors vinculats en aquesta primera etapa hi ha Joaquim Ruyra, Josep Carner, Gabriel Alomar i Antoni Rovira i Virgili. Fins al 1939, la Institució de les Lletres Catalanes publicaria novel·les com Aloma , de Mercè Rodoreda, i assajos com El Renaixement , de Walter Pater.

1977: El Congrés de Cultura Catalana

A la Institució de les Lletres Catalanes li va tocar travessar el desert dels trenta-sis anys de dictadura franquista dissolta després de l'última reunió, que va ser el 27 de gener del 1939. El Congrés de Cultura Catalana del 1977 va demanar explícitament la restitució de l'organisme, una reivindicació que alguns escriptors ja havien fet durant els últims anys del franquisme.

Tal com es recorda en un dels plafons d' Un país de lletres , el clam del Congrés de Cultura Catalana forma part del restabliment dels "fonaments culturals, socials i polítics del procés de transició que el país emprèn amb la recuperació de la democràcia i de les institucions pròpies".

1987: La nova ILC, aprovada

No va ser fins a deu anys després de la petició del Congrés de Cultura Catalana que la nova Institució de les Lletres Catalanes va ser aprovada pel Parlament de Catalunya. La llei del 12 de novembre del 1987 l'establia com a "entitat autònoma de caràcter administratiu adscrita al departament de Cultura". Les seves funcions eren "la promoció dels estudis literaris, l'impuls al coneixement de les lletres catalanes dins i fora dels seus territoris propis i el suport a les iniciatives que contribuïssin a donar a conèixer els escriptors", segons recorden Maria Campillo i Neus Real a La Institució de les lletres catalanes. Dels anys trenta al tombant del segle XXI (ILC, 2007).

2011: Aprovació de la llei òmnibus

Un quart de segle més tard, les atribucions de la ILC han canviat per l'aprovació de la llei òmnibus: "La Institució proposa, defineix i vetlla pels ajuts a la creació", deia ahir Oriol Izquierdo, però aquests ajuts els atorga des d'ara el departament de Cultura a través de la finestreta única de gestió de les subvencions. És una opció que si aconsegueix que "tot sigui més àgil i menys burocratitzat farà que hi sortim guanyant", defensa Izquierdo. "Entre un 70% i un 80% de les accions de la ILC fomenten la lectura", va dir el president, que confia que al setembre la Institució serà "refundada".

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT