Publicitat
Publicitat

EN DIRECTE

La Fura no esprem Shakespeare en una gore 'Degustación de Titus Andrónicus'

Inofensiu vernissatge 'furero'

Abans de començar l'àgape La Fura dels Baus llança per megafonia un missatge de solidaritat amb el moviment 15-M. Els assistents aplaudeixen. La Fura ens recorda que segueixen sent els mateixos que el 1986 van entrar per primera vegada al Mercat de les Flors amb Suz/O/Suz , autèntica pedra de toc del llenguatge furero . Han passat vint-i-cinc anys i La Fura es creu preparada per passar de l'acció a la paraula, de l'originalitat a la reinterpretació dels clàssics, de la independència creativa a la col·laboració amb els millors xefs.

Un llarg camí artístic durant el qual han perdut la frescor de la seva posada en escena basada en la força de l'acció per incorporar altres llenguatges en els quals poques vegades s'han sentit còmodes, especialment amb les convencions del teatre de text. La direcció d'actors és una assignatura pendent no aprovada; un problema que es manifesta de nou en la Degustación de Titus Andrónicus , la seva versió del drama històric gore de Shakespeare.

La combinació Titus Andronicus i La Fura -aquesta vegada dirigida per Pep Gatell- és un bon esquer, sobretot pel promès banquet antropòfag. Canibalisme com a traca final després de passar per sacrificis humans, assassinats, violacions, automutilacions, desmembraments i decapitacions. El prestigi de La Fura com a companyia salvatge fa la resta perquè el públic entri al Mercat amb l'esperança de participar en un simulacre d'horror a l'estil Saw, sobretot els vint convidats al festí caníbal.

Aviat queda clar que l'espectacle és una precipitada cursa cap a l'última escena. Córrer per arribar aviat al banquet. Una successió atropellada d'escenes amb la intensitat mecànica d'un espectacle d'animació de romans a Terra Mítica. El verb de Shakespeare sona com si fos apuntat per un auricular. Els intèrprets -ara protegits per pudorosos draps- coreografien els contactes inofensius cos a cos. Ni un moment de tensió dramàtica. L'horror hi és -el va trobar un jove Àlex Rigola al Lliure de Gràcia-, només cal saber extreure i destil·lar la intensitat de l'orgia de venjança dels protagonistes de Shakespeare.

Aquella veritat física de La Fura que electritzava els espectadors s'ha convertit en un simulacre organitzat. El públic ja no fuig, s'acosta divertit a recollir les viandes que reparteixen des d'estructures mòbils. Amb uns altres talons podrien estar en un original vernissatge d'un saló de moda. La promesa d'excitar els cinc sentits es queda en res. El tacte es limita a aïllades empentes; el gust, a la perícia de pescar un tros de cotó de sucre; l'oïda, a la música de qualsevol fil musical de ritmes electrònics; l'olfacte, a captar els efluvis de carn rostida; i la vista, als murs de vídeo que llancen imatges ambientals. Ni un sol estímul per alterar els sentits.