Publicitat
Publicitat

'Incredible shrinking caganer'

SOUVENIR. Tot i que els russos ja feia temps que tenien el costum de posar una cosa dins d'una altra, sembla que unes nines japoneses representant deïtats orientals ordenadament encaixades de la més petita a la més gran van inspirar a finals del segle XIX les primeres matrioixques, que avui són el souvenir més comprat pels turistes que visiten aquelles terres.

La imaginació que ve de l'est ha fet que una de les versions més populars d'aquestes nines tallades en fusta de til·ler sigui la que representa Putin contenint la resta de presidents anteriors, des de Ieltsin fins a arribar a Lenin. El més petit, que queda tancat al nucli per la resta de nines com un pinyol, és l'únic que no és buit. Curiosament l'edició per a l'Àsia de la revista Time publicava aquesta setmana passada una portada amb una imatge inversa. Un Putin petitet sota un gran titular: " Russia's incredible shrinking prime minister " [L'increïble primer ministre minvant de Rússia]. Mentrestant la vergonya per a la història es va fent més gran a Síria amb la seva connivència.

MWCA. Catalunya som més directes i als presidents i personalitats els posem a cagar al pessebre, només uns dies a l'any. Si els desestacionalitzéssim potser també donarien la volta al món, amb aquests temps de shit que corren. ¿Us imagineu els congressistes del Mobile World Congress marxant tots cap als seus països amb el darrer model de smartphone en una mà i a l'altra un joc de caganers ben acoblat?

'EXPORTAR, REPÁMPANOS!'. Llegeixo un article d'Enric Gomà a l'ARA ("¡Viva Cataluña libre, repámpanos!"). Rebat amb ironia el punt de vista que expressava Eduard Voltas en aquest mateix diari uns dies abans, en un article molt comentat ("En castellà també, sisplau") que demanava espai per al castellà per fer possible el projecte d'una Catalunya independent. Comprenc que pot sobtar a més d'un, també a Enric Gomà. A banda dels raonaments de Voltas, la nostra realitat no és aïllada de la resta del món. Més aviat el nostre problema és que no existim al món perquè, tornant al joc de les nines russes, la imatge que ens conté és la d'Espanya, que a la vegada és encabida dins la nina d'Europa, amb cara de Merkel. Mentre tinguem aquest filtre que es nega a representar la nostra realitat i a defensar-la, haurem de seguir lluitant per existir malgrat tot i exportar-nos al món, en castellà, en anglès, en xinès... i buscar les complicitats necessàries per no quedar reduïts a la condició de pinyol, sòlid i pur, però ofegat i estèril.

ESTATUT. Ja és dimecres i a la tertúlia d'Els matins de TV3 sento retrets cap al convidat, Joan Ridao, pel fet d'haver invertit tant d'esforç en el nou Estatut. Estem pitjor que abans, pensen alguns. Jo també ho penso, però dubto que amb l'anterior Estatut les coses haguessin millorat. L'argument de la crisi, tal com el fa servir el govern espanyol, li dóna permís per enderrocar el que li roti. I ja sabem que l'Espanya plural no els ha vingut mai de gust. Només cal escoltar les seves crides a la unitat d'Espanya. Però, i la nostra, d'unitat?

PUIG ANTICH. Divendres. Fa 38 anys que van assassinar amb el garrot un noi de 25 anys a la sala de paqueteria de la Model de Barcelona. Mentrestant, ressonen les veus que homenatgen el "pare de la democràcia" que formava part del govern franquista que va autoritzar l'execució.

MESSI. L'estanquer de la cantonada és argentí. Diu que només dóna un 5% de confiança a Messi pels tres gols de l'altre dia contra Suïssa. Parla del gol de Maradona davant d'Anglaterra, de petonejar més la samarreta... Em pregunto si creu que Messi és un jugador de l'Argentina que juga amb el Barça o si pensa que Messi és un jugador del Barça que juga amb l'Argentina. Més matrioixques no, sisplau. A cagar al pessebre!

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT