Publicitat
Publicitat

MÚSICA

La Iaia es confirmen en viu com la revelació de l'any

Divendres la Sala Petita del Palau acollia dues estrenes: l'arrencada de la segona temporada del cicle de concerts de pop català BandAutors, i l'estrena a Barcelona del nou directe del trio de Vic La Iaia, que presentava el debut Les ratlles del banyador (previst per a l'11 d'octubre), i que arriba després de la prometedora maqueta El meu vaixell (2010) i després que el grup guanyés l'última edició del concurs de nous talents musicals Sona9.

Tot i que la capacitat de convocatòria de La Iaia encara és discreta (només van omplir la meitat de les butaques d'una sala que potser no és la més adient per a un grup que es mou entre el folk, el pop i el rock acústic), el trio va defensar de manera convincent i amb contundència les cançons del debut, inspirat i amb arranjaments simples però rics.

El logo del grup, fet amb bombetes, va il·luminar un xou dinàmic en què Ernest Crusats (veu, guitarra acústica i flauta), Jordi Casadesús (baix, contrabaix, piano i xilòfon) i Jordi Torrent (bateria, percussions) van reproduir de manera eficaç -amb l'ajuda de pedals de loops - el nou disc sencer (del qual van brillar Explosió , Declaració de principis i No trobo el meu lloc , entre d'altres), van recuperar l'enganxosa Uh! de la maqueta, van fer un tema nou que homenatja en clau acústica Blue monday de New Order i van versionar Like a prayer de Madonna.

La iaia de La Iaia

Però el moment més simpàtic va ser quan Crusats va dedicar Jo vull ser la meva iaia a la seva àvia, present a la sala, que va saludar el públic règiament. Potser al xou li va faltar una mica d'aquesta actitud. Però si La Iaia continuen fent cançons com les del debut, podrien tenir una llarga trajectòria per polir això.