Publicitat
Publicitat

John Stephens:

"Hi ha la màgia de Tolkien i l'atmosfera de Hogwarts"

Fenomen. El guionista de 'The OC' i 'Gossip Girl' publicarà 'L'atles verd maragda', l'inici d'una trilogia que es perfila com el Harry Potter americà

A la llibreria Coop-Eataly de Bolonya, durant la presentació en societat de la primera novel·la de John Stephens, The Emerald Atlas -que en català es dirà L'atles verd maragda , i serà publicada per Estrella Polar a mitjan mes de maig-, alguns dels agents i editors dels 38 països on el llibre apareixerà en els pròxims mesos coincidien que de seguida es van adonar que es tractava "d'un cavall guanyador". Tal com va mostrar un dels vídeos promocionals, l'editorial italiana Longanesi va trigar només sis hores a comprar els drets del llibre, conscients que eren davant d'un candidat ferm a esdevenir el nou Harry Potter.

Ha dedicat l'última dècada a treballar en sèries de televisió com a guionista i productor. Com l'ha influït a l'hora d'escriure L'atles verd maragda ?

Ha estat més aviat una contrainfluència, diria. Els personatges de Gossip Girl eren rics, egocèntrics, capritxosos i amb molt poca moral. Vivia a l'Upper East Side novaiorquès, una de les zones més pijes de la ciutat, on jo havia anat a viure després de créixer en un lloc petit de l'estat de Virgínia. Abans de dedicar-me a la televisió havia provat sort escrivint contes i novel·les per a adults. Quan vaig començar a pensar a tornar a escriure vaig decidir que m'endinsaria en un camp que no estigués tan contaminat per la ironia i l'escepticisme com és la ficció adulta americana, i així és com em vaig plantejar escriure un llibre per a nens i joves.

Volia ser també un homenatge a les lectures d'infantesa? La novel·la és plena d'elements que fan pensar en El lleó, la bruixa i l'armar i, de C.S. Lewis o en la trilogia d' El senyor dels anells , de J.R.R. Tolkien.

Lewis i Tolkien van ser dues de les lectures que més em van impressionar quan era petit. De Lewis hi ha l'element fantàstic, i de Tolkien la presència de la màgia.

És precisament aquesta màgia i els tres protagonistes infantils que també recorden la saga Potter.

Amb J.K. Rowling comparteixo l'amor pels personatges i la creació d'una atmosfera particular: si en el cas de Harry Potter hi havia l'escola Hogwarts, el meu orfenat de Cambridge Falls -inspirat en el massís muntanyenc aïllat d'Adirondack- també vol ser un espai que capturi la imaginació dels nens.

Són els lectors més agraïts, els nens?

Són els lectors més entusiastes.

En el cas de L'atles verd maradga hi ha hagut un grapat de lectors adults -agents, editors i scouts literaris- que han permès que el llibre es convertís en fenomen abans fins i tot que el llibre sortís en anglès.

La gran sorpresa va ser durant la fira del llibre de Bolonya de l'any passat. Es van interessar pel llibre una quantitat de països impressionant. En la meva opinió, l'element que va travessar totes les possibles fronteres culturals van ser els valors familiars que L'atles verd maragda vehicula. La Kate, en Michael i l'Emma s'esforcen per trobar els seus pares i mentre ho fan els toca combatre amb una sèrie de perills que els permeten desenvolupar qualitats com la companyonia, el sacrifici i el suport incondicional. Gràcies a això, els germans creixen!

De bon principi havia de ser una trilogia?

La primera vegada que vaig pensar en l'atles de la novel·la vaig decidir que n'afegiria dos més, de llibres màgics. Cadascun d'ells es relaciona amb un dels protagonistes: el primer el dedico a la Kate, el segon a en Michael i el tercer a l'Emma.

Els tres germans van a parar a l'orfenat de Cambridge Falls, i des d'allà emprenen un viatge en el temps que els porta a l'orfenat de quinze anys enrere, dominat per una comtessa que segresta els nens per fer xantatge als pares i obligar-los a trobar l'atles verd maragda.

La literatura sobre viatges en el temps ens és fascinant perquè allibera l'inconscient. Tots estem atrapats en un cos finit, i el somni de poder tornar enrere només podem satisfer-lo mirant àlbums de fotos antigues. L'atles verd maragda permet fer un salt enrere. Canviar el passat, però, implica alterar el present d'on els personatges vénen.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT