17/01/2017

Hi ha coses que no entenc i d’altres que no m’agraden

2 min

Crític teatralObstrucció a la informació

L’Institut de Cultura de Barcelona va escollir el 30 de novembre passat, mitjançant un concurs públic, el nou director del Festival Grec. Va guanyar Francesc Casadesús, en aquell moment director del Mercat de les Flors. Des d’aleshores no hem sabut res del projecte que desplegarà perquè se’ns va denegar la informació assegurant que ja farien la presentació en una roda de premsa. I serà llavors quan Francesc Casadesús podrà explicar el seu model de festival, perquè fins a aquell moment haurà de callar. Ha passat si fa no fa el mateix amb la direcció del Mercat de les Flors, que ha guanyat Àngels Margarit. Entenc que un projecte guanyador ha de ser públic, però el regidor Jaume Collboni el guarda en un calaix, probablement en un calaix del despatx del seu assessor Xavier Marcé.

El valor de la gestió

L’operació de salvament del Teatre Tantarantana té alguna cosa estranya. Ho dic perquè em sembla que el que té valor d’aquesta sala alternativa és el projecte que han desplegat de suport a les noves companyies, així com la implicació amb el barri del Raval. L’Ajuntament ara compra l’edifici per 1,3 milions amb el seu projecte però, seguint aquest costum d’enganyosa transparència, anuncia un concurs per a la gestió de la nova fàbrica de creació obviant que només la gestió actual -la direcció de Julio Álvarez- és la que ha donat vida i importància a aquest teatre. No ens enganyem, l’edifici no val gran cosa com a teatre. ¿Calia comprar-lo? ¿No tindria lògica buscar algun altre espai on seguir amb les mateixes línies de gestió, que són, repeteixo, el gran fons del Tantarantana? ¿No ha estat tot una mica precipitat?

Els titellaires no van cometre cap delicte

Els delictes imputats als titellaires granadins a Madrid el Carnaval de l’any passat no existien. La justícia acaba d’arxivar la causa per delicte d’incitació a l’odi, després que fa uns mesos ja s’arxivés el d’enaltiment del terrorisme. Què va passar, doncs? Per què aquests dos artistes van acabar engarjolats? Quina autoritat moral i quina competència professional es pot inferir dels que van participar en aquesta caça de bruixes? Quina responsabilitat se’ls pot exigir? Doncs cap, perquè el tema de la responsabilitat de l’administració quan s’equivoca està mal resolt en aquest país fins al punt que cal dubtar de si existeix.

stats