Publicitat
Publicitat

Helsingor: la casa de Hamlet reneix

La ciutat que acull el castell de Kronborg, on se situa el drama shakespearià, surt de la letargia

La tardor passada vaig creuar la costa del mar del Nord a la recerca d’un fantasma. Admeto que té un punt idíl·lic, una emoció irracional provocada per una trobada paranormal. El sol baix estenia els seus rajos sobre l’aigua blava i els majestuosos murs de maó del castell que era vora meu. Parelles menjant gelats passejaven pel terraplè i les gavines flotaven sobre els seus caps. Ni rastre dels fantasmes. Probablement hi vaig arribar uns quants segles tard. Va ser aquí, vora les muralles del castell Kronborg, on Hamlet, príncep de Dinamarca, va veure el fantasma del seu difunt pare i es va posar en marxa una història de revenja que va donar lloc a una de les obres literàries més famoses de la llengua anglesa.

Els devots de Hamlet han d’agafar un tren de 45 minuts que puja per la costa de Copenhaguen fins a la població de Helsingor per submergir-se en el castell Kronborg, de l’època renaixentista, i passejar entre els edificis centenaris de la ciutat. Seran testimonis precisament de la recent renaixença de Helsingor. Encara que el poble va ser durant segles un lloc pròsper (gràcies sobretot als impostos als vaixells comercials que circulaven pel pas entre Dinamarca i Suècia), la seva sort es va acabar el 1980 amb el declivi de la indústria de la construcció naval. La zona portuària va anar morint a poc a poc. Els ingressos de la població van començar a dependre dels viatgers suecs, que agafaven el ferri per comprar-hi alcohol barat.

Un museu nàutic innovador

Durant els últims cinc anys, però, Helsingor ha ressorgit. Després d’un gran esforç municipal, la ciutat té avui espais culturals d’avantguarda, obres d’art públiques i festivals per augmentar el seu històric atractiu. Des de l’estació es passa per davant d’esglésies amb agulles de coure i cobertes a dues aigües verdes, i de cases amb entramats de fusta i colors originals (préssec, mostassa, verd sàlvia) fins a arribar a l’atracció més nova de la ciutat, l’M/S, el Museu Marítim de Dinamarca. Arreu, la ciutat fa gala del seu passat nàutic. Models de vaixells i barrets mariners treuen el cap pels aparadors. Prop d’allà, un noi platejat seu sobre una roca i mira cap al mar. És la contrapart masculina de la famosa estàtua La Sireneta de Copenhaguen. L’escultura d’acer inoxidable Han (“Ell” en danès), del 2012, és d’Elmgreen i Dragset, una parella d’artistes contemporanis coneguts per les seves obres d’art públic arreu del món, de vegades provocatives.

Una passarel·la baixa fins al museu, que traça la història marítima dels danesos, des dels vikings fins a l’imperi naval de Maersk Line -fundada el 1928 i que és la principal companyia del món de transport marítim-. Obert el 2013 i dissenyat per la jove i premiada firma d’arquitectes danesa Bjarke Ingels (BIG), l’espai subterrani està construït en un antic port en desús, on amarraven grans vaixells. El resultat és una experiència sensorial que t’embolcalla, mig càpsula del temps i mig atracció nàutica. Deambulant per pisos desiguals (que imiten la sensació de ser a prop del mar), et sumeix en una música cinematogràfica, en llums de colors, en projeccions de pel·lícules i en sorolls de vaixells i gavines. En vitrines com ulls de bou i baguls apilats, exposa els accessoris d’antics viatges en vaixell, des d’instruments i rellotges de sorra fins a les galetes dels mariners. I a la sala dedicada al transport marítim global, intento traçar una ruta per a un vaixell contenidor d’Austràlia a Bangla Desh, amb un resultat de mig milió de pèrdues per a la meva companyia.

Em consolo amb un fish and chips al restaurant del Culture Yard, a tocar. L’edifici, que formava part de les drassanes, té avui una façana espectacular de vidre com si fos origami i acull un reguitzell anual de concerts, espectacles i cinema. N’és un exemple el Festival Knejpe, dedicat als bars nàutics de Helsingor i a les tavernes antigues d’arreu del món. “Vam pensar que podia ser una bona manera d’explicar la història de Helsingor com a ciutat marítima”, justificava l’organitzador, Mikael Fock. “Queden una dotzena de bars tradicionals, aquí”, afirma Forck. “Cent anys enrere n’hi havia per tot arreu”, diu Kirsten Dalsgaard, un habitual de la taverna Kobenhavneren, una cabana laberíntica de petites sales decorades amb gerres de cervesa i pintures. En un racó, els Bolvaerket (“embarcador”, en danès), dos homes de mitjana edat amb guitarra i baix, interpreten rock del bo.

Festival amb accent català

Però tots els camins porten a l’icònic castell Kronborg, una sòbria fortalesa adornada amb capitells ornamentals i floritures arquitectòniques, una curiosa barreja de la moderació luterana i la pompositat renaixentista. Un actor vestit d’època et guia per les estances del castell, al mateix temps que narra, representa i explica el context de Hamlet. Assumint el rol d’Horatio, el confident del príncep ens porta a les muralles, els cellers i diverses sales senyorials mentre reviu les escenes de l’obra. Als jardins s’hi celebra a l’agost -ahir es va acabar- el Festival Shakespeare al Castell de Hamlet, amb teatre, música i cinema. Laurence Olivier, Derek Jacobi, Richard Burton, Kenneth Branagh i Jude Law han sostingut l’esquelet de Yorick en aquest indret. Aquest any el festival ha tingut accent català: hi ha actuat dos dies la companyia catalana de marionetes Pelmànec amb The Diagnosis: Hamlet.