Publicitat
Publicitat

ARTS ESCÈNIQUES

Laia Marull interpreta la manipuladora d'Ibsen dirigida per David Selvas

Hedda Gabbler dispara al Lliure

David Selvas estrena al Lliure de Gràcia un dels grans personatges de la història del teatre: Hedda Gabler deHenrik Ibsen. Laia Marull es posa a la pell d'una dona forta "que està com una cabra".

Al teatre hi ha personatges fàcils, personatges difícils i després hi ha Hedda Gabler, Hamlet i Falstaff. Aquest és el podi que ha improvisat David Selvas per il·lustrar la dificultat que suposa entendre i interpretar un dels grans papers de Henrik Ibsen i, sens dubte, un dels grans rols femenins del teatre universal. "És un os dur de rosegar. És molt divertit, amb molts colors. És un personatge famós i, quan t'hi poses, entens per què", hi afegeix Laia Marull. L'actriu, pràcticament desapareguda dels escenaris teatrals durant una dècada, torna dijous al Teatre Lliure de Gràcia a les ordres de Selvas amb un repte excepcional.

La Hedda Gabler d'Ibsen (1890) retrata una dona freda, pedant i maliciosa que "se sabia diferent de la gent que l'envoltava". Es casa per interès amb un professor (Ernest Villegas) a qui no estima però que, si és nomenat catedràtic, li pot garantir una posició. Però en tornar de la lluna de mel ja s'adona del seu error: sense voler s'ha convertit en una dona convencional, vulgar. Llavors comença un joc per manipular marit, família, amics i amants al seu gust. Selvas ha adaptat l'obra a "l'ara i aquí" amb dues premisses: "El tòpic de la dona avorrida que passa de tot no me'l creia, perquè qui s'avorreix, fa coses per no avorrir-se -explica Selvas-. L'altra clau és que es tracta d'una dona que pren decisions dolentes que li acaben passant factura".

Sense pàtina d'època

El millor dramaturgista del moment, Marc Rosich, ha tret la pols al clàssic, ha desbotonat les cotilles socials dels personatges que avui no tindrien sentit i ha posat sobre la taula el que a l'original quedava amagat en el subtext: "Els desitjos, les pors, les seves relacions... Tots els personatges han follat entre ells! Això fa que sigui un volcà en erupció", exemplificava Selvas, que ja havia posat al dia un altre clàssic, La gavina de Txékhov, el 2010.

Tota l'obra gira al voltant de Hedda Gabler. Per això el director ha recorregut a una actriu de veu dolça i talla petita, però de gran personalitat. La Lulú de Mario Gas, la Pilar de Te doy mis ojos , la Pauleta de Pa negre i l' Ermessenda treuen el seu geni i una pèrfida sofisticació en un loft modern. "La Hedda té trets amagats. Fa coses inexplicables, pren decisions que són o tot o res. I no li surt gaire bé. Crec que Ibsen vol que no l'acabem d'entendre. Jo crec que ningú s'acaba de conèixer a ell mateix al cent per cert. Què més puc dir? Que està com una cabra!", deixa anar Marull, que fa broma amb el personatge: "Sempre havia volgut fer una comèdia i per fi en tindré la possibilitat".

"És un frontó", diu Selvas, i, per tant, la feina de la resta de jugadors del partit ha estat posar a l'alçada de la protagonista els seus personatges. Per exemple? "El marit no és un calçasses", defensa Villegas. És un tipus que pateix per aconseguir la càtedra, cobrir les demandes de la seva dona i que s'angoixa per si s'han excedit en el seu tren de vida. La tieta (Àngela Jové) l'han convertida en una vella lesbiana que està perdent l'amor de la seva vida per una malaltia. La rival i amiga de Hedda, Thea, "no és la tonteta, és una dona intel·lectualment potent que s'ha atrevit a deixar el seu marit", explica l'actriu Cristina Genebat. I els altres dos personatges masculins, l'examant de Hedda i qui vol ser-ho (Pablo Derqui i el mateix Selvas) també han guanyat múscul. I malgrat això, la força bruta mai no té res a fer davant les armes de seducció, i de foc, de la filla del capità Gabler.