Publicitat
Publicitat

EL SECRET DE...

Haruki Murakami

Haruki Murakami es pot permetre els capricis que calgui perquè (gairebé) a tothom li semblaran bé. El seu llibre De què parlo quan parlo de córrer és una egonarració de les seves peripècies com a addicte a les maratons i a les triatlons. El més curiós és que al llibre Murakami s'ho passa d'allò més bé fent curses populars, envoltat de milers de persones, però en canvi, quan toca fer promoció, els actes han de ser en petit comitè perquè al·lega que pateix fòbia a les masses. Recordada és a Barcelona la xerrada que van fer el 2009 Murakami i Isabel Coixet a la Biblioteca Jaume Fuster. Per evitar estressar l'autor, l'organització va muntar la conferència en un auditori per a només 250 persones, quan al carrer, sis hores abans de l'acte, ja hi havia una cua que semblava la que es crea davant del Palau Sant Jordi quan hi actua Lady Gaga.

Hi ha un passatge al primer volum d' 1Q84 (Empúries, 2011) que descriu dos dels personatges antagònics de la novel·la, el professor Ebisuno i el Fukada, el seu antic amic i company de recerca, convertit en cap d'una secta orwelliana. Diu Ebisuno d'ell i el Fukada: "El Fukada i jo teníem caràcters i punts de vista totalment diferents. Ell era un líder nat, i jo era un llop solitari. Ell era una persona molt política, i jo sóc totalment apolític. Ell era un gegant, i jo un nan. Ell era guapo i tenia molta presència, i jo era un intel·lectual amb pinta estrafolària que no agradava gens a les dones".

Aquest intel·lectual que no agrada gens a les dones s'acosta al perfil de Murakami. I, ves per on, el juny del 2011, en el discurs d'acceptació del Premi Internacional Catalunya, deia de la seva relació amb les dones: "L'última vegada que vaig ser a Barcelona, en un dels actes públics que vaig fer, vaig quedar parat que vinguessin tants lectors perquè els signés un llibre. Es va formar una cua llarguíssima i vaig estar més d'una hora i mitja signant. Si vaig tardar tanta estona va ser perquè moltes lectores em volien fer petons. I la cosa es va allargar molt. Fins ara he signat llibres en moltes ciutats del món, però l'únic lloc on les lectores m'han volgut fer petons ha estat a Barcelona."

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT