Hallgrímur Helgason, un islandès amb sentit de l'humor

Barcelona.Hallgrímur Helgason va decidir que volia escriure una novel·la als 29 anys. La va publicar dos anys després, el 1990, i n'hi caldrien dues més perquè el seu humor estripat i inclement arribés a altres països europeus. 101 Reykjavík (1996) va comptar amb una adaptació cinematogràfica que tenia Victoria Abril d'ham comercial.

"Vam convertir l'amant del personatge de la novel·la -que era islandesa- en una professora de flamenc, la Lola. Quan vaig conèixer Abril va ser una gran experiència, ens vam entendre molt bé: no es comportava com una estrella de cinema", fa memòria Helgason. A 101 Reykjavík , la Lola se'n va al llit accidentalment amb un home de 33 anys que viu a casa la mare. El protagonista se n'enamora, tot i que la Lola surt... amb la seva mare. "El sentit de l'humor ve de dins d'un mateix, costa inventar-lo de zero. Ara bé, es pot anar treballant -admet Helgason-. Abans de posar-me a escriure vaig passar quatre anys a Nova York. La meva primera escola van ser els monòlegs de David Letterman i Woody Allen. Llavors vaig tornar a Islàndia i vaig continuar pintant i escrivint, fins que el 1995 vaig tenir el meu propi xou: durant dos mesos passava dues hores al dia explicant acudits. Va ser una bona experiència per a les novel·les".

Hitler, els Beatles i la crisi

La premissa inicial de La dona a 1000° (Edicions 62 / Lumen) és tan explosiva com la de 101 Reykjavík . Una dona de 80 anys encadena un cigarret rere un altre estirada al llit. Viu sola en un garatge, amb un ordinador portàtil i una granada de mà. "La granada és el souvenir de la Segona Guerra Mundial", adverteix Helgason, que per al personatge de Herra Björnsson es va inspirar en una islandesa real, Brynhildur Georgia Björnsson. "Igual que el personatge, Brynhildur també va ser néta del primer president d'Islàndia, i el seu pare va ser un dels pocs islandesos que van lluitar a favor de Hitler -resumeix Helgason, que va conèixer Brynhildur per casualitat quan ajudava l'exdona a fer trucades per demanar el suport electoral per al partit en què ella militava-. Vam parlar durant dues hores. Quan un any després vaig tornar al garatge on vivia per dir-li que volia escriure una novel·la basada en ella, em van dir que ja era morta".

Helgason s'hi va posar, combinant l'esperit lúdic i desacomplexat dels llibres precedents. "En aquesta novel·la barrejo situacions divertides i dramàtiques. Per als passatges més delicats em vaig documentar molt. Una de les pel·lícules que em va ajudar més va ser Maleïts malparits , de Quentin Tarantino. Em va servir per adonar-me que per molt explotat que estigui un tema sempre hi pots trobar una nova aproximació". Hitler -i el fals germà que s'inventa l'escriptor-, els Beatles, Nelson Mandela, les illes de Breidafjördur, Facebook, Nova York, l'odi contra els danesos i els efectes de la crisi islandesa del 2008 recorren una novel·la imprevisible, que es llegeix amb ganes i que en més d'un passatge recorda l'esponerositat del premi Nobel de Literatura Halldór Láxness: "Als llibres de Laxness mai no passa el que esperes. Jo intento fer el mateix!"