Només Andreu Buenafuente pot omplir en un dilluns metereològicament horrible un teatre de 1.200 places com el Victòria per una causa tan noble però gens extraordinària com obrir una escola a Madagascar. Encara més: només Buenafuente pot fer avançar quatre mesos la gira teatral de Manolo García i precipitar el retorn de Love of Lesbian, que estan preparant el pròxim disc a l'estudi Casamurada. L'Andreu, que a l'abril va veure la llum d'Àfrica amb la gent de Yamuna, va confessar que era la primera vegada que tenia ganes d'entrar en una escola. Molt més que a La Salle de Reus.
Entre monòlegs en què no va faltar el sarcasme pel bany del PP ("als del PSC se'ls ha quedat cara de zebú", va dir BNF), la música i les imatges de Madagascar van ser el fil conductor d'un xou àgil que van engegar els lesbians de Santi Balmes, rebatejats per a l'ocasió postelectoral com a Amor de Chicas Curadas i reforçats amb Ricky Falkner a la guitarra. Qui no feia bromes era Russian Red, orgullosa de ser de dretes però impecable sobre l'escenari amb temes com Everyday everynight.
La colla dels Godoy, Berto i Corbacho, juntament amb l'aposta dels Mel, va donar pas a un final de festa que van desplegar dos vells companys d'escenari: Santiago Auserón i Manolo García. El manyo, barceloní des de fa anys, va estrenar tres temes de Río negro, la cara Nova Orleans de Juan Perro, i va fer apologia de la negritud i de l'embruix de Madagascar. Qui va incendiar-ho tot, però, va ser García, guitarrejant a vuit mans i estrenant en directe Un giro teatral, Un año y otro año i Un alma de papel. En ple karaoke, i ell i el públic dempeus, Insurrección es va acabar a crits d'Indignación.
