Publicitat
Publicitat

FESTIVAL BENÈFIC

Guanya't el cel amb el pare Buenafuente

Només Andreu Buenafuente pot omplir en un dilluns metereològicament horrible un teatre de 1.200 places com el Victòria per una causa tan noble però gens extraordinària com obrir una escola a Madagascar. Encara més: només Buenafuente pot fer avançar quatre mesos la gira teatral de Manolo García i precipitar el retorn de Love of Lesbian, que estan preparant el pròxim disc a l'estudi Casamurada. L'Andreu, que a l'abril va veure la llum d'Àfrica amb la gent de Yamuna, va confessar que era la primera vegada que tenia ganes d'entrar en una escola. Molt més que a La Salle de Reus.

Entre monòlegs en què no va faltar el sarcasme pel bany del PP ("als del PSC se'ls ha quedat cara de zebú", va dir BNF), la música i les imatges de Madagascar van ser el fil conductor d'un xou àgil que van engegar els lesbians de Santi Balmes, rebatejats per a l'ocasió postelectoral com a Amor de Chicas Curadas i reforçats amb Ricky Falkner a la guitarra. Qui no feia bromes era Russian Red, orgullosa de ser de dretes però impecable sobre l'escenari amb temes com Everyday everynight.

La colla dels Godoy, Berto i Corbacho, juntament amb l'aposta dels Mel, va donar pas a un final de festa que van desplegar dos vells companys d'escenari: Santiago Auserón i Manolo García. El manyo, barceloní des de fa anys, va estrenar tres temes de Río negro, la cara Nova Orleans de Juan Perro, i va fer apologia de la negritud i de l'embruix de Madagascar. Qui va incendiar-ho tot, però, va ser García, guitarrejant a vuit mans i estrenant en directe Un giro teatral, Un año y otro año i Un alma de papel. En ple karaoke, i ell i el públic dempeus, Insurrección es va acabar a crits d'Indignación.