Publicitat
Publicitat

Gràcies, Papitu: Ho hem tingut molt més fàcil

Que bé! Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en Papitu Benet i Jornet! Quina gran notícia. En Benet i Jornet és un autor important per a la literatura catalana, i per això se l'ha premiat, però també és algú important per a la meva petita història personal.

La primera obra de teatre que vaig interpretar com a actor, al Teatre Centre de Manlleu, quan jo devia tenir quinze o setze anys, va ser Supertot , l'obra més representada al circuit amateur d'en Benet i Jornet. Anys més tard, vaig veure Desig , al Teatre Romea, dirigida per en Sergi Belbel, i vaig sortir del teatre en estat de xoc: aquella obra, divertida, intrigant, perversa... l'havia escrit un autor català! I vaig decidir seguir estudiant a l'Institut del Teatre, aquest cop direcció i dramatúrgia. Volia escriure obres tan bones com Desig . O com Fugaç , que va escriure poc després, i que encara em va fascinar més. Finalment, uns quants anys més tard, quan jo ja havia estrenat diverses obres de teatre i estava començant a fer els primers passos al món del guió televisiu, en Josep Maria Benet i Jornet em va trucar per escriure una sèrie que es diria Ventdelplà . I aquí va ser quan en Josep Maria Benet i Jornet va passar a ser, senzillament, en Papitu.

No sóc la persona més indicada per fer l'anàlisi de l'obra (complexa, rigorosa i plena de grans troballes) de Josep Maria Benet i Jornet. Però sí que puc certificar la gran influència que ha exercit en la dramatúrgia catalana actual. Aquesta dramatúrgia sense complexos, vital i forta, que estrena tant a la Sala Beckett com al Teatre Nacional. En Papitu Benet és directament responsable del gran moment que estem vivint els autors en aquest país. Perquè, en un moment en què no parava de certificar-se, dia rere dia, la mort del teatre de text, ell va seguir escrivint, incansablement, amb rigor artístic i tossuderia. Va resistir els embats de les modes, que en el cas del món del teatre al nostre país poden ser especialment durs. I, gràcies a això, els autors en llengua catalana ho hem tingut molt més fàcil. Ha estat un guia, un referent i l'ase dels cops dels gurus del teatre, que l'han volgut enterrar més d'una vegada.

Per tot això, per la qualitat de la seva obra, puntal i referent, i pel seu caràcter indòmit i perseverant, es mereix aquest premi i molts més. Enhorabona, Papitu!

Les