Gógol i Turguénev parlen català
Fa més de dues dècades que ni Les ànimes mortes, de Gógol, ni Pares i fills, de Turguénev, es podien trobar en català. L'editorial Marbot les ha reeditat en versions revisades i amb disseny modernitzat.
BARCELONAFa quatre anys, quan Ramon Vilà Vernis va engegar Marbot ja tenia al cap que, paral·lelament a l'edició en castellà, en un futur pròxim també voldria provar sort en català. "Hi vaig començar a pensar i de seguida vaig adonar-me que hi havia molt de camp per córrer, en l'edició de clàssics -recorda Vilà-. Vaig començar a investigar quins forats hi havia, i me'n vaig trobar de grossos en les tradicions literàries en què he aprofundit més, la russa i la francesa". Vilà va descobrir, per exemple, que l'única traducció catalana que hi ha d' Els germans Karamàzov , de Fiódor M. Dostoievski, no està feta directament del rus; que l'última edició de Pares i fills , d'Ivan S. Turguénev, era de finals de la dècada dels 70, i que la traducció de Josep Maria Güell de Les ànimes mortes de Nikolai V. Gógol no havia estat mai reeditada des que va ser publicada l'any 1984 per Edicions 62.
"M'encantaria poder arribar a pagar la traducció d' Els germans Karamàzov , però ara per ara no m'ho puc permetre -admet Vilà-. De moment m'he atrevit amb edicions revisades de Pares i fills i de Les ànimes mortes , perquè em semblen dos títols fonamentals de la literatura russa del segle XIX i perquè calia que tornessin a estar disponibles en català. Si no llegim clàssics d'altres literatures en la nostra llengua serà molt difícil que creixi una novel·lística potent feta des d'aquí". Posar a l'abast els llibres és tan important com la qualitat de les traduccions, i com que Vilà n'és plenament conscient ha sotmès l'única versió existent de Pares i fills a una revisió profunda. D'aquesta manera, la novel·la que Turguénev va publicar l'any 1862 -i que Francesc Payarols va traduir l'any 1929 per a la col·lecció A Tot Vent , de Proa- es llegeix ara sense paraules i expressions que arcaïtzaven lleugerament el text. La novel·la confronta la perspectiva tradicionalista i rural amb el nihilisme de les noves generacions, representat pel jove Evgueni Vasílitx Basàrov. "Nosaltres, els homes del segle passat, creiem que sense principis [...] és impossible fer un sol pas, impossible respirar", diu Pàvel Petróvitx al seu fill Arkadi, que resumeix l'ideari del seu amic Basàrov de la següent manera: "El nihilista és l'home que no s'inclina davant de cap autoritat, que no accepta res com a principi de fe, per gran que sigui el respecte que envolti aquest principi".
Una sàtira realista
Les ànimes mortes , el "poema èpic en prosa" que Gógol va publicar l'any 1842, explica el periple de Txítxikov per aconseguir una posició social respectable a partir de la compra de les ànimes dels serfs pels quals els terratinents han de seguir pagant després de la seva mort. La novel·la descriu una Rússia immòbil i angoixant per la via saludable de la sàtira. El seu autor, però, acabaria cremant -"influït pel dimoni"- la segona part del llibre poc abans de la seva mort l'any 1852.
