Publicitat
Publicitat

CULTURA POPULAR

Glosadors, la tradició que es reinventa

Manacor és l'epicentre de la revifalla, on més de 70 alumnes han après a glosar

Aquest juliol farà un any que l'Associació de glosadors de Mallorca ha establit la seva seu al molí d'en Polit de Manacor. En aquest temps ja ha "diplomat" més de setanta nous talents de la glosa. I és que Manacor s'està convertint en un dels epicentres d'aquesta tradició, amb tota una nova generació de rimadors "que han modernitzat la glosa fent-la servir per dir les coses que dirien normalment, però amb una certa gràcia", explica el president de l'associació, Mateu Xurí.

Però la revifalla del glosat a Manacor i a tota la comarca no s'explica analitzant només el darrer any. "Jo vaig sentir la primera glosa de la meva vida al fogueró de la plaça de la Concòrdia previ a la festa de Sant Antoni i aquell mateix vespre en vaig fer dues", recorda Maribel Servera, que forma part de l'associació i ensenya les tècniques d'aquest art de la paraula als nins i a les nines que el volen aprendre. "És que, abans que es massificassin, els combats de picat que es formaven envoltant el fogueró eren molt genuïns, hi coincidien glosadors grans i gent jove que els admiràvem i volíem aprendre a utilitzar aquell llenguatge", assegura Pere Berga, que enguany ha participat en un dels tallers de l'associació.

Però "quan ens proposàrem la tasca de recuperar i fer evolucionar la glosa, la gent estava acostumada a escoltar sobretot rimes de temàtica sexual que xerraven de mames i culs", rememora Mateu Xurí . El fet és que durant la dictadura franquista "s'havia esborrat el rastre de la glosa de temàtica social i política per convertir-la en un testimoni folklòric vinculat a la nit de disbauxa de Sant Antoni", afegeix.

Amb tot, els vells mestres glosadors que han coincidit amb els més joves han permès que la transmissió generacional de la tradició no s'hagi interromput. Aquest fet, "juntament amb la tasca dels escriptors Llorenç Capellà o Sebastià Vidal que, tot i no saber improvisar, tornaren a la glosa la funció social que havia perdut i que ha permès modernitzar-la i atraure nous glosadors i nou públic", conta Mateu Xurí. "A més de la modernització temàtica, s'han introduït vuit noves tonades per cantar la glosa a partir d'un projecte conjunt amb els germans Martorell, i això ha multiplicat les possibilitats expressives, perquè ara ja no només glosam seguint la cançoneta dels goigs de Sant Antoni, sinó que tenim tonades més adients per cantar, per exemple, gloses amb certa melangia", assenyala Maribel Servera.

La nova fornada

Amb tot, la feina de base, la que es fa cada dia, és la que fa sentir orgullosos els glosadors que formen part de l'associació. Cursos en molts pobles de Mallorca, tallers a les escoles, combats dialèctics entre glosadors en molts locals d'oci i molts nous glosadors amb ganes de perfeccionar les seves habilitats... Aquesta és la nova realitat que ha impulsat aquest col·lectiu.

"La nova seu del molí d'en Polit de Manacor ens feia falta per tenir un ca nostra, un punt de referència perquè la gent ens trobi, poder reunir-nos, ensenyar i, sobretot, glosar junts", afegeix Xurí. De fet, "la tècnica per saber glosar és molt senzilla, allò que fa falta és generar idees, fer gràcia amb el que dius, tenir una obsessió mig malaltissa per fer-ho rimar tot i trobar-te amb altres glosadors per poder practicar", confessa Pere Berga, que enguany ha participat en els tallers organitzats a Manacor. El seu testimoni serveix per explicar la revifalla de la glosa a la comarca. "Jo he estat tres anys fora i quan me'n vaig anar els glosadors només eren visibles per Sant Antoni i eren molt pocs els joves que s'atrevien a cantar", recorda. "Fa uns mesos vaig tornar a Mallorca i vaig apuntar-me als tallers de glosat pensant que seríem quatre rates, però anava ben errat: som un munt d'alumnes, tots més o manco joves amb moltes ganes d'aprendre i he al·lucinat", afegeix.

I és que només amb la feina feta fins ara la tradició està assegurada per molts anys. "Enguany hem format un grup de nins i nines", indica Servera, que és mestra i s'ha encarregat d'ensenyar els secrets de la glosa als més petits. "El que els costa més és pensar primer el final de la glosa per després fer-lo rimar amb el principi, que és una de les tècniques que feim servir, però tots ja són capaços de combatre amb qualsevol adult", apunta. Carles i Martina Fabricatori són dos germans que han assistit al taller. "Ens agrada fer-ne quan anam en cotxe i estam avorrits, però les gloses serveixen sobretot per poder insultar els professors sense que ens renyin ni ens castiguin", confessen.

Etiquetes