PREMI JOSEP PLA 2013
Cultura 07/01/2013

Genís Sinca: "Hem de tornar a la novel·la com a eina de combat"

Curiós Nascut l'any 1970 a Manresa, Genís Sinca ha publicat biografies d'Heribert Barrera i Paco Candel i un recull de retrats sobre metges catalans. 'Una família exemplar' és una sàtira sobre la família

Jordi Nopca
2 min
Genís Sinca ha escrit la novel·la com a antídot a la realitat desesperançadora d'ara.

BARCELONACom és que no havies escrit ficció fins a Una família exemplar , la novel·la que ha guanyat el premi Josep Pla?

Fa més de 20 anys, quan estudiava periodisme, un dels meus professors, Joaquim Roglan, em va dir que m'havia de comprar una agenda electrònica portàtil i escriure "en quantitats industrials" abans de publicar res. Em va suggerir que m'entrenés en el món del periodisme, i així ho he fet.

Has dedicat biografies a Heribert Barrera i Francesc Candel. I t'has especialitzat en el retrat de metges: has publicat Vida secreta dels nostres metges (2009) i Memòries del doctor Biodramina (2011).

Tots els llibres que he escrit es llegeixen com novel·les, o aquesta era la meva intenció. He escrit Una família exemplar per una necessitat evolutiva personal: per primera vegada no m'era impossible transmetre el missatge que jo volia periodísticament. He escollit un metge perquè em piquen molt la curiositat, igual que les nissagues familiars.

Aquest missatge està explicat amb voluntat de fer somriure el lector.

L'humor és el meu antídot contra l'ensopiment. Hem de tornar a la novel·la com a eina de combat: no només hem d'explicar històries, sinó transmetre missatges. Una de les assignatures pendents és tornar a decidir. Si no ho fem, lamentar-se a misses dites no serveix per a res. La societat europea peca de la innocència d'aquesta falta de decisió.

La novel·la explica la història de dues famílies benestants catalanes: la filla del doctor Bou es casa amb l'hereu de la família Mirabaix. El doctor comença a sospitar del gendre perfecte...

Bona part dels problemes actuals passen perquè no hem llegit la lletra petita dels contractes. Si volem solucionar la crisi actual primer hem de fer una reflexió personal sobre nosaltres mateixos. Això és el que hauria de fer el doctor Bou si no vol que els Mirabaix es mengin la seva nissaga familiar.

La novel·la és una sàtira, però hi ha denúncia, com apuntaves abans.

Un dels llibres que més m'ha impressionat és La pesta , d'Albert Camus. Vivim anys de pesta moral. Les 500 pàgines d' Una família exemplar volen ser-ne un antídot. Hi ha un passatge del llibre en què el doctor Bou recorda "el funeral de les rates". Hi explica l'experiment de tenir un grup de rates sanes, cadascuna en una gàbia, i afegir-ne una que pateix la pesta. Mentre viu, les rates sanes no es contagien. Quan mor, en canvi, els paràsits surten de la rata malalta i infecten les altres. El gendre perfecte de la novel·la és una rata infectada, un pocavergonya. En el moment en què les altres rates se n'adonen ja és tard.

Quins escriptors t'interessen?

Tom Wolfe és el meu mestre: periodísticament, però també a l'hora d'escriure novel·les. Un altre autor que té un sentit de l'humor amb missatge molt potent és Eduardo Mendoza. El cinisme -força àcid- de Josep Pla també em crida molt l'atenció. El nostre món ha anat cap aquí. He de reconèixer que la meva novel·la és molt bèstia. Fa riure, però de vegades maltracto una mica massa els personatges.

stats