La Fundació Vila Casas es reinventa a fons

TORROELLA DE MONTGRÍ / PALAFRUGELLLa Fundació Vila Casas ha fet un gir a les exposicions permanents del seu fons fotogràfic, ubicat al Palau Solterra de Torroella de Montgrí, i de l'escultòric, que és a Can Mario, a Palafrugell. "Cada vegada que fem una reestructuració d'aquestes característiques volem que hi hagi peces noves i diferents que multipliquin les possibilitats i visions de la col·lecció", puntualitza la directora d'art de la Fundació, Glòria Bosch.

Amb el títol Traces de memòria , el Museu de Fotografia Contemporània exposa un fons de 300 imatges -cinquanta de les quals noves- de 154 autors internacionals i nacionals en què s'estableix un diàleg entre les de caràcter documental i les creatives. Aquesta conversa s'articula en vuit àmbits en què al principi predomina el vessant més estètic, però, a mesura que avança la mostra, s'imposa la fotografia social i de denúncia. El diàleg entre les imatges es fa a través d'espais com la ciutat -amb imatges d'una benzinera fantasmagòrica de Narcís Santamaria o aparcaments de polígons industrials de Victoria Sambunaris-; de retrats de dones en què es pot veure una manifestació feminista de Pilar Aymerich contraposada a una fotografia de la glamurosa Marilyn Monroe i Billy Wilder de George S. Zimbel i del pas del temps amb una seqüència de nou fotografies que va fer durant nou anys Pere Formiguera al seu pare. Tot plegat per acabar preguntant als visitants qüestions ètiques a través d'una cita de Peter Handke en què assegura que "al final mai succeeix res". "L'objectiu és que els ciutadans pensin tot el contrari i es preguntin què poden fer per canviar la situació", explicar la directora de la Fundació Vila Casas.

Una altra de les mostres que es podrà veure entre el juny i el setembre al Palau Solterra és Montse Faixat. Mirades escèniques . Es tracta del recull d'una trentena d'imatges, fetes durant 31 anys, sobre l'obra teatral de l'actriu Núria Espert.

En el Museu d'Escultura Contemporània, que ocupa una part de l'antiga fàbrica surera coneguda com a Can Mario, la reestructuració del seu fons s'ha fet sospesant les afinitats i contraposicions de les obres perquè elles mateixes estableixin un diàleg i mostrant les múltiples facetes de la natura i de l'espai que ens envolta. El museu, que és la nineta del ulls del president de la fundació, Antoni Vila Casas, exhibeix un total de 250 obres, una trentena de les quals s'han adquirit en l'últim any. Entre aquestes peces n'hi ha de Joan Brossa, Isidre Tolosa i Jiménez-Balaguer.

"El fet d'aglutinar l'obra d'artistes tan diversos ofereix la possibilitat de fer una radiografia completa del panorama contemporani", explica la directora d'art de la Fundació Vila Casas. En són un exemple Sarajevo's toy de Medina-Campeny, En el vacío de Mayte Vieta i Proverbs of hell-56 (Who) de Jaume Plensa, que connecten la part i el tot, o Tetragrammaton de Gabriel, It n.3 de Sergi Aguilar i Masque 2 d'Enric Pladevall, en què hi ha un diàleg inherent entre natura i artifici.

A part de la mostra permanent, Can Mario també acull una exposició dedicada a Paco Torres Monsó, amb motiu del 90è aniversari. Partint d'un llibre de l'escultor Aristides Maillol de l'any 1942, el comissari Pep Amatller va donar forma a la mostra que acull una cinquantena d'obres escultòriques i una vintena de pintures. L'exposició repassa tots els vessants de l'artista, des de la seva ironia fins a la broma. Part de les obres que s'exposen s'exhibiran en una exposició que està organitzant el Centre d'Études Catalanes de la Universitat de París-Sorbonne la primavera vinent.

En el mateix museu també s'ha inaugurat aquest cap de setmana l'exposició Meccano Armstrong , un homenatge a la torre industrial que presideix la plaça de Can Mario. La mostra gira al voltant d'un arbre fet amb peces de mecano i dos quadres de gran format en què es juga amb els colors i les formes.