Publicitat
Publicitat

La Fundació Antoni Tàpies i el Museu Nacional revelen el Tàpies més íntim

Els dos museus acullen l'exposició, comissariada per Vicente Todolí, 'Tàpies. Des de l'interior'. Està formada per prop de 140 obres que l'artista conservava a casa, als seus tallers, o que havia donat a la seva fundació

La Fundació Antoni Tàpies i el Museu Nacional presentaran a partir de demà 'Des de l'interior', una gran retrospectiva d'Antoni Tàpies formada per prop de 140 de les obres que l'artista guardava a casa, als seus estudis o que havia donat a la fundació. El comissari de l'exposició és Vicente Todolí, exdirector de la Tate Modern de Londres.

Després de Barcelona, la mostra es podrà veure en diferents països llatinoamericans amb què la Fundació està mantenint negociacions. La mostra, va dir Laurence Rassel, la directora de la Fundació, "trenca murs institucionals i temporals", en referència a la col·laboració amb el Museu Nacional i el fet que 'Des de l'interior' representi l'obertura del Museu Nacional cap a l'art contemporani. El Macba se sumarà al projecte a l'octubre amb motiu del simposi internacional sobre l'obra de Tàpies que s'organitzarà.

Tot i que 'Des de l'interior' és una de les primeres grans mostres pòstumes de l'artista, Rassel va explicar que a la Fundació s'ha viscut com un projecte vital d'Antoni Tàpies, ja que la mostra es va començar a gestar el 2010.

La Fundació Antoni Tàpies acull els Tàpies de caire objectual, i el Museu Nacional, els més matèrics. Vicent Todolí les ha presentat sense jerarquies, "com si fos la primera vegada que veia l'obra de Tàpies amb l'objectiu d'oferir "una mirada sobre la seva mirada interior". El comissari també va subratllar que la limitació de treballar només amb obres molt pròximes a l'artista, 15 de les quals són inèdites, li va donar "llibertat". "Sempre que pintava al seu taller, Tàpies es reservava algunes obres i aquestes peces són com un mirall en què no va donar res per fet", va dir el comissari.

A la fundació de l'artista s'hi poden veure obres com 'Porta metàl·lica i violí' (1956), 'Fusta i finestres' (1976) i 'Tres radiografies'. Al Museu Nacional, l'amplitud de la sala d'exposicions temporals permet una reunió aclaparadora –"com una muntanya que et cau a sobre", deia Todolí– d'obres de gran format com 'A la memòria de Salvador Puig Antich' (1974), 'Díptic amb dues formes corbes' (1988), 'Montseny-Montnegre' (1988), 'Dharmakaya' (1993), 'Blau emblemàtic' (1971) i 'Terra negra' (2003). La mostra inclou també una de les darreres obres de Tàpies, 'Dos personatges'.




Les