La Fundació Antoni Tàpies exposa l'art reinvidicatiu de Kerry James Marshall

Barcelona"Vull que el públic blanc entengui com em sento al Prado", ha afirmat l'artista afroamericà Kerry James Marshall durant la presentació de la seva primera gran exposició europea a la Fundació Antoni Tàpies en què qüestiona els cànons de l'art mostrant la bellesa de les figures negres.

Proveint els afroamericans d'una representació que mai van tenir, James Marshall construeix un corpus d'imatges icòniques entre les quals es poden veure 'Olympies', joves ballarines negres amb tutú, o composicions d'estil rococó i vinyetes de còmics protagonitzats per personatges afroamericans que donen explicacions de l'absència de subjecte negre en el cànon iconogràfic occidental.

A través de vídeos, fotografies i obra recent de l'autor, amb 'Kerry James Marshall. Pintures i altres coses' la fundació s'acosta a l'univers del nord-americà nascut el 1955 a Birmingham, Alabama, i considerat un dels més rellevants de la seva generació.

L'aproximació a la seva obra es completa amb l'exposició, organitzada pel Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, que es podrà veure a Madrid al Palacio de Velázquez a partir de divendres que ve, dia 13 de juny, en què es mostraran diferents obres de la seva producció pictòrica.

Davant d'un retrat d'una de les figures afroamericanes clau en la lluita per l'abolició de l'esclavitud, David Walker, l'artista nord-americà ha expressat la seva voluntat que el públic blanc faci "el mateix esforç" que ell quan visita el museu del Prado de Madrid, en què es mostren figures poderoses que l'artista desconeix completament i sobre les quals cada vegada ha d'informar-se.

"Quan vaig al museu –explica l'artista– veig retrats que no signifiquen res per a mi, pel que quan produeixo la meva obra vull que els altres es posin en el meu lloc i entenguin que també hi ha afroamericans que són molt importants malgrat que mai ningú els ha pintat ni penjat enlloc".

Per això amb l'obra 'Es pensava que era un retrat de David Walker (cap a 1830)' James Marshall hagi decidit proveir d'imatge a qui mai la va tenir, cosa necessària, segons l'autor, en el món de l'art i el poder ja que en ell, "si no estàs pintat és que no has existit".

Alguns dels llenços a gran escala que es poden veure en l'exhibició evoquen les aspiracions de la dècada dels 60, obrint un espai imaginari en què la relació entre passat i present es converteix en tema per tot un conjunt de possibilitats narratives.

Amb aquests quadres de gran mida, a manera de llenços de narrativa èpica, Marshall vol desnaturalitzar la idea sensacionalista de la representació de la figura negra, normalment emmarcada en l'àmbit de l'entreteniment –com la música o l'esport– o mostrant afroamericans gaudint al jardí.

"Encara és xocant veure persones negres representades com a blanques", ha remarcat l'artista, qui ha afegit que sempre es relaciona l'aparició dels personatges negres en l'art amb "contextos traumàtics o estressants".

"On estan els còmics protagonitzats per negres? I les imatges de ciència-ficció en les quals nens negres utilitzin tecnologies puntes i conquistin altres planetes?", ha preguntat l'artista que, davant la falta de representació d'aquestes figures en el banc d'imatges mundial, va decidir dur a terme la tasca ell mateix amb l'objectiu que els seus nebots puguin imaginar-se en aquests espais.

Amb l'objectiu de demostrar al món que la bellesa no és sinònim de blancor, el pintor, fotògraf i artista d'instal·lacions revisa en aquesta exposició, que es podrà veure partir de demà i fins al pròxim 26 d'octubre, els ideals de l'estètica occidental i planteja una reflexió sobre la invisibilitat en les representacions artístiques dels col·lectius marginals.