Foto Colectania reuneix els fotògrafs del món interior

Barcelona.L'historiador de fotografia Jean-Claude Lemagny va assenyalar que, durant la segona meitat del segle XX, una sèrie d'autors manifestaven una nova mirada que renunciava a la voluntat documental: la càmera es transformava aleshores en una finestra a partir de la qual els fotògrafs podien extreure el seu món interior. "La fotografia ja no serveix per documentar la realitat, sinó per deixar-se endur per la imaginació", assenyala Irene Mendoza, la comissària de l'exposició Des de dins , un recorregut per la galeria Foto Colectania a través de l'obra de set creadors que tenen en comú la introspecció i la intenció d'oferir una visió més íntima i poètica de la fotografia.

Les obres han estat seleccionades a partir de les més de 2.500 fotografies de la col·lecció de Foto Colectania i cenyint-se a set autors: Alberto García-Alix, Toni Catany, Vari Caramés, Gabriel Cualladó, Ferran Freixa, Paco Gómez i Humberto Riva. "És la fotografia artística que apareix a finals dels 70 quan una sèrie d'esdeveniments i col·leccionistes posen les condicions perquè sorgeixi", explica Mendoza.

Aquesta és la història oficial, però cadascun dels fotògrafs té la seva versió. Toni Catany, Premio Nacional del 2001, va viure en primera persona el viatge del fotoperiodisme a l'expressió artística. "El 1962 vaig a acompanyar l'únic fotògraf oficial dels diaris a rebre Marlene Dietrich a l'aeroport del Prat -recorda-. I l'endemà vaig veure que les meves fotos no eren pitjors que les que sortien als diaris". Durant els anys següents, Catany desenvoluparia una incessant experimentació tècnica fins arribar a sentir-se un "creador sense complexos". Obres com Natura morta, num. 159 , que s'exposa a Des de dins , donen testimoni del seu èxit.

Per García-Alix la fotografia sempre ha consistit en "un moment íntim, l'intent de capturar una veu interior". Durant els anys 70 es va sentir "com un peix fora de l'aigua". "Per a la resta dels fotòfrafs, jo no era un fotògraf de debò", rememora. Ara, convertit en mite vivent de la fotografia més personal, que desdibuixa els límits entre la vida i l'art, valora la selecció que presenta Des de dins com una "bona representació" de la seva obra, en què abunden els retrats com els de Lola Corral.

Mirades confrontades

La selecció d'autors no és l'únic important. També ho és la manera com es relacionen les diferents obres i els apropaments conceptuals. La mostra explora les ressonàncies entre els autors i confonta les fotografies d'Humberto Rivas i Ferran Freixa, que van compartir afinitats creatives com la fascinació pels espais. També s'explora el diàleg entre les fotos de Gabriel Cualladó (primer Premio Nacional) i Paco Gómez, precursors a l'estat d'una fotografia més artística, intuïtiva i experimental. La fotografia gestual de Viri Caramés, impregnada de màgia i a la frontera del cinema i la fotografia, completa una selecció excepcional.