Ja ho sabeu, si voleu conservar la feina, el millor serà que no utilitzeu les experiències viscudes per escriure una novel·la. A França han fet fora de l'Oficina de Protecció dels Refugiats i els Apàtrides l'escriptora Shumona Sinha, que treballava d'intèrpret de bengali a Fontenay-sous-Bois, a l'est de París. La raó? Haver escrit una novel·la, Assomons les pauvres [Estaborniu els pobres], que parla sobre la feina. Diuen que ha superat els "límits", és a dir, que les descripcions i els personatges que hi surten són tan reals que, per força, ho han de ser. I es queixen que no els fes arribar el manuscrit abans de la publicació per revisar-lo ... Queda clar que sovint la realitat supera la ficció, i n'hi ha que encara no entenen que molts cops la ficció s'assembla a la realitat i que els escriptors s'hi acosten per aconseguir el que se'n diu versemblança. A França, ja sabem que es prenen molt seriosament això de la literatura. Fa dècades que persegueixen els autors que atempten contra la moral . Des de Baudelaire fins a Flaubert passant per Michel Houellebecq. Però també és veritat que la gent es pren la molèstia de llegir novel·les i s'hi impliquen tan a fons que arriben al punt ridícul de perseguir els autors. Sinha, una bella intèrpret que ja ha aconseguit algunes portades gràcies a l'escàndol i a una brillant novel·la, diu que va deixar l'Índia per França fa deu anys perquè creia que era la pàtria de la literatura i la pintura. Per això va adoptar el francès com a llengua literària. I ara veu que també és la pàtria del control estatal... S'imaginen el Grupo Godó querellant-se contra Xavier Bosch per Se sabrà tot , o la Renfe contra Najat El Hachmi perquè a La caçadora de cossos s'ho munta amb homes als lavabos dels trens de Rodalies?
